inisistir

...
-un altre cop no t’has fet el llit fill?
-és que em fa mandra, mama.
-és l’últim dia que te’l faig, demà si no te’l fas dormiràs amb tot desfet.

I a l’endemà la mateixa història....
Ara però, el fill que ja viu fora de casa no sap marxar a la feina sense abans fer-se el llit. El deixa airejar-se mentre esmorza i a abans de marxar el deixa ben pla.

I és que, que els pares i les mares insisteixen en què una cosa s’ha de fer, milers de vegades, encara que aquests no en facin cas, és bo. Quan son independents, allò amb què han estat educats surt a la superfície. Així que això és un bon motiu per insistir en ensenyar a fills o alumnes allò que creiem que han d’aprendre perquè tot i que ara no facin cas, gràcies a aquesta insistència, un dia sense que se n’adonin en faran.

omplint el porró

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé, que bo. Em va caure un gota a la camisa, i vaig veure que no era vi, era sang.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Per sobre el porró cap núvol, un cel ben blau. Quan el vaig enretirar, a part de la taca a la camisa, un núvol amb la seva forma s'hi va quedar dibuixat.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Estava excitat!

piiiiiiiiiip

Un tro va fer caure la tensió, tot fosc, tot aturat excepte una cosa. El pc funcionant en silenci, una remor de fons, un pip eixordador, les tecles s’enfonsaven soles.

Una iniciativa d'Hespèria

mosqueters

La Alta Velocitat Emocional és un bon invent, arribes al centre sense haver de veure els suburbis neurals sovint més desafavorits. Pots viatjar amb la tranquil•litat que si perds la tornada, al cap d’una hora tens una altra tornada. Abans les emocions anaven pels núvols i ara van per terra, però no les fa més terrenals, i si hi ha boira tampoc passa res. En definitiva un fotimer d’avantatges que fa que ens atrevim més a experimentar-les, potser pel fet que són més volàtils. I a més, quan una s’acaba de seguida te n’agafes una altra.

Un dia vaig llegir que hi havia persones que se’ls anomenava caçadors d’emocions, però pel que sembla és una pràctica gairebé estesa a tota la població. Per sort hi ha llocs al país on aquesta alta velocitat emocional encara no hi ha arribat. Per sort també, n’estic gairebé segur, que quan trobes una emoció a velocitat normal i creus que és suficientment forta com per pujar-t’hi, hi puges pensant que el viatge si és llarg millor, que, si veus les afores tristes, si veus els centres de diversió, si veus les muntanyes algunes verdes altres no tant, o els rius, alguns plens altres no tants, és com tenir-ne moltes en una i una per sempre, com dirien ara els tres mosqueters si visquessin en els nostres temps.

pessigolles als llavis

Jo et ressegueixo amb els dits
des de sota l'orella fins els mentó,
tocant-te i no tocant-te amb l’aire.
I tu, gronxant-te,
amb les pessigolles als llavis.

la boca aigua

La Fête du citron

Hi ha moltes coses, molts olors, fins i tot persones que quan te les imagines se't fa la boca aigua. Però passejar-se aquests dies per Menton ha de ser tot un regalim per les boques, des de que et lleves fins que te'n vas a dormir, això si, només per els amants dels cítrics i en especial de les llimones i les taronges. I si és massa àcid tot plegat pel paladar, sempre pots portar a la butxaca una teula de xocolata.

imaginem què hi ha entremig

rostre...

...tresor

fragments

Només ho faig per tu
Em dius que sóc
el teu amant amable
que no pots viure
gaire temps sense mi
i quan m'escoltes
el temps se't fa agradable
estirada en el teu llit
sense poder dormir.

Corre, corre’t, corre
A qui pertany aquest cabell
que he trobat dins el meu llit
el seu perfum és sensual
i té un color que mai no he vist
amb les inicials del meu nom
i un missatge imprès.

Viure sense tu
Vaig arribar perdut
i perseguint llocs desconeguts
una visió em va captivar
em va fer sentir
perdut dins els teus ulls

Boig per tu
En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies esperant la nit.

-SAU-

teoria de l'evolució

A la nevera hi ha nous inquilins una tortuga amb la seva cria i una fulla de tardor, canvio una bombeta fossa i se’n fon una altra, la llum és la mateixa però l’ombra no. Hi ha pols sobre la Bonnie Tayler, els Ducan Dhu i Bob Marley, en cintes de casset. Al carrer, la olor de llenya de les llars de foc, és la única cosa teva i de tots. Les Bahames i Begur per sempre agermanades com les vagues i l’atur. Però al matí jo visc el fred, i a la nit visc un calfred.

think

Quan em llevo penso
quan esmorzo penso
quan condueixo penso
digues què penses, penso.

Em penso que em llevo
em penso que esmorzo
em penso...
...que penso.
Digues.

pinya

atrapat en el desig

Desitjar alguna cosa eternament quan el desig és efímer, és potser una contradicció? Per exemple, quan es desitja passar la resta de la vida amb una persona, és un desig d'aquest matí, però qui sap si a la nit el desig continua essent tant viu. O qui sap si és el desig d'una nit i potser al matí, ja tens pressa per sortir. Però el que no tinc tant clar és si desitjar que demà i l'altre i l'altre, tingui el mateix desig que tinc avui, el converteix en un desig etern. Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit, o potser és la versió d'Atrapat en el temps però anomenada Atrapat en el desig.

quantes vegades

Quantes vegades passa que creus que el temps ha passat en va i després descobreixes que no és veritat. Quantes vegades passa que creus que no cal parlar, quantes vegades passa que creus que no cal llegir, quantes vegades, no cal mirar. I quantes vegades creus també, que no cal sentir. Quantes creus creus tenir, quan a vegades passa, que les veus a venir.

no som pols, som aigua

(Shaheena Sachedina - BBC in pictures)

Sé que no em puc asseure al teu costat, fa temps que t’observo i ja no puc més. Vindré, m’asseuré i t’abraçaré. Dues coses poden passar, que jo canviï al mateix estat que tu o que tu et fonguis i et tornis aigua. Si em transformo en el que tu ets, esperarem a la primavera junts i ens tornarem tots dos alhora, en aigua, ens barrejarem, seguirem a d’altres gotes, i podrem compartir el mateix curs del mateix riu. Però si ets tu qui es desfà primer, per culpa de la meva calorosa abraçada, et recolliré i et prendré per un únic cop.