Ves al contingut principal

dilluns pinotxo

Un dilluns és perfecte per recordar somnis entre boires (Sangtraït, 1991). Un dilluns és perfecte per preguntar-se si ara Pinotxo triomfaria. Un dilluns és perfecte per arribar carregat davant la porta de casa i adonar-te que tens la clau a l’altre butxaca del pantaló. Un dilluns és perfecte per llevar-te al matí en el pis més alt d’un gratacels i veure el núvols per sota teu perquè has dormit amb la Lluna i ara veus el Sol. I un dilluns és perfecte per escriure quelcom sense sentit.

Comentaris

jmc ha dit…
un dilluns es perfecte per recordar "no recordo" de sangtraït. fa més dilluns, no? bueno, somnis entre boires també és bona, jeje.
XeXu ha dit…
És bo de veure què algú gaudeix dels dilluns, d'alguna manera o altra. Per mi són els dies de més feina, però tampoc és per queixar-se. Bona cançó, em sembla tan antiga ara...
Assumpta ha dit…
Però Pinotxo deia mentides, Estrip... vols dir que el dilluns no és tan perfecte si no que ho has dit a l'inrevés?

Això d'arribar carregada amb bosses i dur la clau a l'altre butxaca fastigueja molt, eh?

En tot cas... que tinguis un bon dimarts :-))
khalina ha dit…
El dilluns ja ha passat. No és un dia simpàtic ja que en general tots tornem a treballar passat el cap de setmana... però hi ha almenys dos dilluns festius a l'any pels que treballen a Bcn ciutat (el de Pasqua de Setmana Santa i el de Pasqua florida)
I no sé quina relació té això amb el teu dilluns pinotxo... doncs no té sentit
Rita ha dit…
Un dilluns és perfecte per llegir-te... Com el dimarts, el dimecres, el dijous, el divendres, el dissabte i el diumente. Tots els dies m'agrada llegir-te!
Bona nit!
Striper ha dit…
No se que dir-te avui es dimarts i encara no trobo la diferencia.
elur ha dit…
doncs mira, me n'alegro molt per tu, sobretot per haver compartit nit amb la lluna, però jo sense que serveixi de precedent, m'alegro de que ja sigui dimarts.
estrip ha dit…
jmc, no recordo per divendres!

XeXu, el dilluns bon dia per recordar que hem de gaudir.

Assunpta, és que el dilluns pinotxo estava de celebració.

khalina, i i si t'agafes un dilluns com a lliure deisposició, ja en son tres.

Rita, moltes gràcies dilluns, moltes gracies dimarts, molñtes gracies cada dia, doncs.

striper, la diferència, qui ha dit que hi ha diferència?

elur, doncs a gaudir del dimarts al cent per cent!
rits ha dit…
està molt bé això de trobar coses per als dilluns! A mi em fan moooolta mandra.

és bonic això de compartir nit amb la lluna!
Eli ha dit…
Doncs a vegades pensem que el que no té sentit... resulta que en té més que altres coses que sí que en tenen...
I aquest, veig que doncs no és un dilluns qualsevol...
Ojalá els meus fòssin així!
labruixoleta ha dit…
a mi els dilluns sempre m'han agradat, però llevar-se com expliques segur que fa perfecte qualsevol matí.
estrip ha dit…
rits, la lluna és un bona companya tant de dia com de nit!

Eli, és veritat el sentit de les coses no és potser el que sembla.

bruixoleta, qualsevol nit pot sortir el Sol, com diu la cançó.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…