Després de dinar, la biblioteca és quan més buida està, i avui exageradament, tota una sala per mi sol. Per sentir-me important i centre d’atenció m'assec al mig de tota la sala, davant d'un ordinador. Entro el nom d'usuari i la clau, les tecles ressonen al buit. Segur que algú amb la oïda molt fina hagués estat capaç d'endevinar com em dic i quin paraula de pas faig servir.
Una vegada arrencat el sistema me n'adono que algú s'ha deixat el seu llapis usb connectat. I la meva curiositat últimament distreta s'ha despertat de cop. No he pogut evitar fer un cop d'ull al que hi havia dins. En un llapis de quatre gigabytes de memòria on hi cabrien milers de memòries de milers de vides només hi havia un arxiu de poques desenes de bytes. Un arxiu que ha pres per mi un caire misteriós. L'he obert i m'he trobat això:
Una vegada arrencat el sistema me n'adono que algú s'ha deixat el seu llapis usb connectat. I la meva curiositat últimament distreta s'ha despertat de cop. No he pogut evitar fer un cop d'ull al que hi havia dins. En un llapis de quatre gigabytes de memòria on hi cabrien milers de memòries de milers de vides només hi havia un arxiu de poques desenes de bytes. Un arxiu que ha pres per mi un caire misteriós. L'he obert i m'he trobat això:
Aquells cabells finíssims
van insistir un dia
perquè els acaricies.
Les seves paraules d'amor
sense complexes,
van anar omplint el cor
i acolorint el perfil
d'un sentiment bessó.
Un so de l'ànima
que sembla que no hi és
però que espera,
i ara quan més necessita donar-se
més motius li dones
per enamorar-se.
De sobte sento que algú treu el cap, em giro i veig que s’esmuny rera una columna una cabellera llarga. Ho tanco tot, deixo el llapis tal com està i marxo pensant que la persona que ha escrit això ho vindrà a recuperar així que em vegi sortir.
13 comentaris:
El poema molt maco. Te l'han deixat expressament? O és com un conte? O ara la noia de llarga cabellera et demandarà pel copyright? I si és una blocaire lectora teva?
noi... em sap greu... quan has posat els panxells dels dits sobre el teclat, t'has encomenat d'un virus perillossíssim... té quatre lletres, i dues són repetides...
però no et preocupis... no et farà cap mal (em penso...)
bona nit i destapa't!
petons i llepades on sempre quedarà el record!
Ets unic troban poemes escrits amb el cor.
A veure si et denunciaran, d'anar tafanejant usbs aliens... quin cor més gran, la persona que ho ha escrit, i quines ganes d'estimar.
les paraules precioses...
la tafaneria... una temptació...
petonets!
vaja, el Trobador s'ha modernitzat, eh?
Un post molt bonic, sí senyor :)
sempre trobes coses molt boniques tu, eh?
i qui va escriure això tb devia estar distret o distreta últimament si es va deixar el llapis usb connectat. Un escrit de paperets modernitzat però preciós com sempre :-)
Has tafanejat el meu llapis usb?
Ostres Estrip, no et feia tan xafarder... ;) Molt bonic l'escrit!
kahlina,quantes hipòtesis, potser alguna és certa, qui sap!
gatot, potser si és un virus. S'ha d'anar en compte on es posen els usb, que hi han virus fets especialment per això.
striper, gràcies, ells em troben a mi.
xexu, si s'ho deixen! pensa que és com una ampolla d'aquelles que es tiren al mar amb un missatge a dins.
mar, les paraules una temptació, la tafaneria preciosa.
elur, merci. La tecnologia no està exempte de romanticísme.
menta, gràcies, la casualitat!
bruixoleta, i distretament emocionat/ada potser.
assumpta, era teu? vaja, deixa-te'l més sovint que faré més escrirts així doncs.
Somiant la lluna, diguem-li encuriosit, d'acord?
Preciós, fins jo em quedaria a mirar què passa...
Uooo dolent ho ets, però val la pena perquè són sentiments sortits de dins...
Publica un comentari a l'entrada