Ves al contingut principal

usb

Després de dinar, la biblioteca és quan més buida està, i avui exageradament, tota una sala per mi sol. Per sentir-me important i centre d’atenció m'assec al mig de tota la sala, davant d'un ordinador. Entro el nom d'usuari i la clau, les tecles ressonen al buit. Segur que algú amb la oïda molt fina hagués estat capaç d'endevinar com em dic i quin paraula de pas faig servir.

Una vegada arrencat el sistema me n'adono que algú s'ha deixat el seu llapis usb connectat. I la meva curiositat últimament distreta s'ha despertat de cop. No he pogut evitar fer un cop d'ull al que hi havia dins. En un llapis de quatre gigabytes de memòria on hi cabrien milers de memòries de milers de vides només hi havia un arxiu de poques desenes de bytes. Un arxiu que ha pres per mi un caire misteriós. L'he obert i m'he trobat això:

Aquells cabells finíssims
van insistir un dia
perquè els acaricies.

Les seves paraules d'amor
sense complexes,
van anar omplint el cor
i acolorint el perfil
d'un sentiment bessó.

Un so de l'ànima
que sembla que no hi és
però que espera,
i ara quan més necessita donar-se
més motius li dones
per enamorar-se.

De sobte sento que algú treu el cap, em giro i veig que s’esmuny rera una columna una cabellera llarga. Ho tanco tot, deixo el llapis tal com està i marxo pensant que la persona que ha escrit això ho vindrà a recuperar així que em vegi sortir.

Comentaris

khalina ha dit…
El poema molt maco. Te l'han deixat expressament? O és com un conte? O ara la noia de llarga cabellera et demandarà pel copyright? I si és una blocaire lectora teva?
Gatot ha dit…
noi... em sap greu... quan has posat els panxells dels dits sobre el teclat, t'has encomenat d'un virus perillossíssim... té quatre lletres, i dues són repetides...

però no et preocupis... no et farà cap mal (em penso...)

bona nit i destapa't!

petons i llepades on sempre quedarà el record!
Striper ha dit…
Ets unic troban poemes escrits amb el cor.
XeXu ha dit…
A veure si et denunciaran, d'anar tafanejant usbs aliens... quin cor més gran, la persona que ho ha escrit, i quines ganes d'estimar.
mar ha dit…
les paraules precioses...
la tafaneria... una temptació...

petonets!
elur ha dit…
vaja, el Trobador s'ha modernitzat, eh?

Un post molt bonic, sí senyor :)
menta fresca ha dit…
sempre trobes coses molt boniques tu, eh?
labruixoleta ha dit…
i qui va escriure això tb devia estar distret o distreta últimament si es va deixar el llapis usb connectat. Un escrit de paperets modernitzat però preciós com sempre :-)
Assumpta ha dit…
Has tafanejat el meu llapis usb?
Ostres Estrip, no et feia tan xafarder... ;) Molt bonic l'escrit!
estrip ha dit…
kahlina,quantes hipòtesis, potser alguna és certa, qui sap!

gatot, potser si és un virus. S'ha d'anar en compte on es posen els usb, que hi han virus fets especialment per això.

striper, gràcies, ells em troben a mi.

xexu, si s'ho deixen! pensa que és com una ampolla d'aquelles que es tiren al mar amb un missatge a dins.

mar, les paraules una temptació, la tafaneria preciosa.

elur, merci. La tecnologia no està exempte de romanticísme.

menta, gràcies, la casualitat!

bruixoleta, i distretament emocionat/ada potser.

assumpta, era teu? vaja, deixa-te'l més sovint que faré més escrirts així doncs.

Somiant la lluna, diguem-li encuriosit, d'acord?
zel ha dit…
Preciós, fins jo em quedaria a mirar què passa...
Cesc ha dit…
Uooo dolent ho ets, però val la pena perquè són sentiments sortits de dins...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…