Descobrir que ja no es diu la paraula econòmica quan es parla de la crisi, que hi ha un individu que no menja i que viu dels raigs del Sol, i que molts no podran viure sense una entrada dels U2, no té preu. Llegir que cal un estudi perquè es constati que els menors tenen un fàcil accés a les begudes alcohòliques o que hi ha militars que no saben el turc, és si més no, simple. Però descobrir que al món, hi ha milers de persones que han deixat de creure en la frase digues que m’estimes encara que sigui mentida, a més de no tenir preu, és motiu de celebració, encara que els diaris no se’n facin ressò.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
13 comentaris:
Jo vull aprendre a escriure com tu (sí, ja sé que sóc repetitiva) però és que m'admira com pots dir tantes coses amb tan poquetes línies.
Pensar que hi ha gent que no pot viure sense una entrada d'U2 em fa llàstima, pena i em fa pensar que la societat actual està molt malament.
Això de l'enquesta, els menors i les begudes alcohòliques sembla un acudit (és veritat?)
Que hi hagi militars que no saben el turc... doncs bé, si són militars turcs ho trobo greu, si no ho són, doncs ho trobo molt normal.
Ara bé... que la gent no cregui ja en la frase aquesta (ahir vaig tenir el llibre a les mans a la Biblio... per què passen aquestes casualitats, Estrip, tu ho saps?) doncs m'alegra molt, què caram!!
Digues que m'estimes només si és veritat!!
Nonoi que el Espanyol no continues a primera i el Barça ho guanyes tot no te preu..
La realitat del dia dia, amb crisi ara i sense crisi oberta avans. Jo si que ja no vull que em diguin que m'estimen, sigui veritat i molt menys si és mentida! Coses.
Hi havia algú que hi cregués en aquesta frase?
celebrem, doncs, que ja no ho facin!
potser quan creus que algú t'estima, no necessites que t'ho digui. Però això de les necessitats, ja és cosa de cada ú. I tenir motius per celebrar alguna cosa, sempre fa il.lusió.
De vegades és pitjor el remei que la malaltia... però sí, celebrem-ho!
quantes coses dius en poques línies! Te raó l'Assumpta.
Mira, a mi m'agrada que em diguin que m'estimen, encara que no calgui dir-ho. Ara, si és mentida que diguin no t'estimo.
Prefereixo les veritats encara que no m'agradin
Doncs sí, és millor afrontar la realitat, per dura que sigui. Autoenganyar-se no serveix per res, només per fer-se més mal. M'agrada la paròdia que fas de l'anunci.
Salut,
S.
Assumpta, no ho sé. Els astres potser. La vida està plena de casualitats. Quines coses que passen.
Striper, el futbol és un món amb un preu prohibitiu.
menta fresca, però cultivem l'autoestima si més no , d'acord?
elur, em penso que més dels que imaginem.
bruixoleta, celebre-m'ho tot, sense deixar-nos res doncs!
LLuna, una frase rodona per aquest escrit. celebrem-ho!
khalina, millor així, si es diu quelcom important que no sigui mentida.
Sadurní, no serveix no, si ens enganyen millor no descobrir-ho doncs? Salut!
A mi em passen constantment... Sóc especialista amb creuar-me amb la gent als blogs. Vull dir que jo estic comentant al blog d'A i resulta que en aquell moment A està al meu blog... penso en una persona i m'envia un mail o un sms... Ahir vaig entrar a cal Jeroni Maleuff i mentre li feia una pregunta ell ja m'estava responent... (crec que tinc poders jejeje)
Assumpta, i si son els altres els que tenen i els poders i no tu?
Tots menys jo? :-))
Jajaja... eps!! que jo parlava mig en broma, eh? :-)
Però és absolutament cert que moltes vegades tinc el que jo anomeno "transmissions de pensaments" :-)
M'acaba de passar!! Jo era al blog de l'Albert (el racó blaugrana) i quan torno al meu blog tinc un comentari d'ell recent posadet :-))
T'asseguro que és constant ;-))
Publica un comentari a l'entrada