Ves al contingut principal

llimona i sucre

A la nit, unes maduixes i un suc de fruites sobre el llit. Al matí, una barreta de cereals i un parell de plàtans a l’habitació d’un l’hotel. A migdia, mentre tothom dina, un petit pastisset i un petit passeig. Vora el riu, un entrepà, una amanida i una cervesa fresca. I torna a ser de nit i encara que no puguis sopar en el lloc més alt de la ciutat, ets més amunt que en el lloc més alt de tots, si sopes amb la millor companyia, la millor. I tornes vora el riu, per sobre i per sota la terra. Cansament i plaer embolicats. Et saltes el matí, fas motlles al migdia i dines amb tremolors. Camines amunt ben amunt, amb una crêpe de llimona i sucre, i per la nit la lluna ha canviat un altre cop de fase.

Comentaris

elur ha dit…
preciós!
per volar no calen ales :)
menta fresca ha dit…
quin viatge més especial no? em quedo amb l'estona del pastisset i el petit passeig.
Striper ha dit…
Un bon viatge tu si que saps,
labruixoleta ha dit…
mmmmm! aquest viatge que descrius està plè de sabors boníssims i moments deliciosos!!
khalina ha dit…
mmm. Sort que ja he dinat, però aquesta crêpe...
Tot té relació amb el menjar, oi? PErquè fins i tot saltant-te el matí, les hores de menjar marquen temps, moments, sensacions...
Sadurní Vergés ha dit…
El (bon) menjar hauria de ser un element important en tots els nostres viatges.

Salut i bon profit.
S.
estrip ha dit…
elur, només un cel.
menta, un trocet dolç
striper, els viatges no saps mai com sortiran.
bruixoleta, de dalt a baix!
khalina, amb els gustos si!
Sadurní, bon profit!
Deric ha dit…
i no has parat de menjar...
rits ha dit…
quin viatge!!! d'aquest cap de setmana??
XeXu ha dit…
Qualsevol menja és més dolça o gustosa si es fa en bona companyia.
Assumpta ha dit…
Paris? :-))

Bé, de fet, qualsevol lloc dels nostres somnis i amb la persona estimada, la millor companyia del món...
estrip ha dit…
Deric, ni de somiar.
rits, per repetir!
Xexu, tens tota la raó!
Assumpta, Tu ho has dit, és un lloc qualsevol!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…