Ves al contingut principal

sentit

Coses que he sentit a fora i dins:

"pongame un maleta también para el portatil, no lo voy a sacar de casa pero es pa tenerla"

"Un artista no és un tipus especial de persona, sinó que cada persona és una classe especial d’artista". (Ananda K. Coomaraswamy)

"Dins d'escriure hi ha un sol riure
que no és pas el que jo escric,
Dins l'abric hi ha un sol ric
que m'escalfa i m'acompanya
en el camí d'aquest meu viure."

Comentaris

rits ha dit…
i cal trobar l'artista que tenim a dins!
XeXu ha dit…
Això també podria ser un joc, trobar la frase que no lliga. Jo votaria per la primera, tot i que és la que més m'ha fet riure.
Assumpta ha dit…
I això del maletín ho vas sentir "en directe"? :-)) És boníssim! No se't va escapar el riure que descrius i escrius quan ho vares sentir? :-)

M'ha agradat això de l'artista (per la part que em toca, donat que sóc persona) :-)

Bona matinada!!
elur ha dit…
No sabria amb quina quedar-me, totes tres tenen el seu qupe i el seu moment.
un petó d'artista a artista, jeje
estrip ha dit…
rits, cal trobar-lo és necessari.
XeXu, la que no lliga això donaria molt de ser, perquè la primera és molt profunda eh!
Assumpta, ho vaig sentir en directe, i se'm va escapar el riure si. Devia ser un artista també el seu autor.
elur, potser aquestes no fan una bona barreja, però no les he sentit en el mateuix dia.
Assumpta ha dit…
Jajajaja segur que era un tipus simpàtic aquest artista :-)

Què dius? Què era un maletí molt profund?...

Jo no tinc portàtil i, com no em toqui una travessa ho veig cru per tenir-ne un... però penso que si en tingués també voldria un maletí... mai se sap :-)
kweilan ha dit…
Les tres cites són diferents però cadascuna a la seua manera està superbé. La 1a. m'ha fet riure:)
Cesc ha dit…
Em quedo curt en paraules quan t'he de comentar, però per mi ets un petit crack eh, o més ben dit, un gran crack de l'escriptura.
labruixoleta ha dit…
riure sermpre enriqueix el camí, bona nit :-)
menta fresca ha dit…
Hola,
veig que no ho he fet, venir a deixar-te les gràcies per haver passat per casa a felicitar-me pel dia del meu aniversari.
Fins aviat.
estrip ha dit…
Assunmpta, un maletí profund això deuria ser.

kweilan, un mescla que si t'ha fet riure, em dono per satisfet.

Cesc, va home, no serà tant. Gràcies, el crack ets tu però no ho oblidis.

bruixoleta, riure ho enriqueix tot i amb qui el comparteixes.

menta, de res, vaig passant encara que no et deixi cap comentari. Però per l'aniversari t'havia de felicitar.
khalina ha dit…
la maleta pel portàtil :D
T'imagino al davant :D :D

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…