Ves al contingut principal

erupció

Contra l'aclaparant - Stéphane Mallarmé
Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
(imatge: www.avui.cat)

Comentaris

Striper ha dit…
La lava , la sirena , jo sento tremolors i cants.
khalina ha dit…
em recorda l'erupció d'un volcà al Sud del Pacífic que vaig veure ahir a la tele
elur ha dit…
Estrip, és molt bonic, però a mi em costa horrors llegir-ho bé... és més, se'm perden lletresi paraules entre blancs...
Jo Mateixa ha dit…
A mi també em costa un xic de llegir, la foto es brutal i el poc text que intueixo ja m'ha agradat ja.

Un petonas guapissim!!!!
Anònim ha dit…
Una gran foto i un escrit que diu la ealitat amb paraules clares i sencilles com tu saps.
estrip ha dit…
Pes si no es veuen bé els versos:

Contra l’aclaparant

Contra l’aclaparant i agut
Escull de basalt i de laves
Fins i tot dels ecos esclaves
Per una trompa sens virtut

Quin sepulcral naufragi (tu
Ho saps, escuma, que t’hi enfestes)
Suprema una entre les restes
Abolí el pal de veles nu

O això perquè furibund falta
D’alguna perdició alta
Tot l’inútil fons desplegat

En tan blanc cabell que es destrena
Avarament haurà negat
El flanc infant d’una sirena
rits ha dit…
la lluita per veure qui és més fort, el mar o la terra (a través del volcà que irromp bruscament)
Assumpta ha dit…
Vaig entrar i no vaig dir res perquè no ho podia llegir bé. Ara sí :-)

I admeto que ara que ho has posat, si no arriba a ser per la Rits no ho entenia jeje
estrip ha dit…
Assumpta, a vegades no cal entendre-hp, potser de la manera com sonen les paraules ja ens sembla bonic, no creus? Això és una propietat de la poesia potser.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...