Contra l'aclaparant - Stéphane MallarméTraducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
(imatge: www.avui.cat)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
La lava , la sirena , jo sento tremolors i cants.
em recorda l'erupció d'un volcà al Sud del Pacífic que vaig veure ahir a la tele
Estrip, és molt bonic, però a mi em costa horrors llegir-ho bé... és més, se'm perden lletresi paraules entre blancs...
A mi també em costa un xic de llegir, la foto es brutal i el poc text que intueixo ja m'ha agradat ja.
Un petonas guapissim!!!!
Una gran foto i un escrit que diu la ealitat amb paraules clares i sencilles com tu saps.
Pes si no es veuen bé els versos:
Contra l’aclaparant
Contra l’aclaparant i agut
Escull de basalt i de laves
Fins i tot dels ecos esclaves
Per una trompa sens virtut
Quin sepulcral naufragi (tu
Ho saps, escuma, que t’hi enfestes)
Suprema una entre les restes
Abolí el pal de veles nu
O això perquè furibund falta
D’alguna perdició alta
Tot l’inútil fons desplegat
En tan blanc cabell que es destrena
Avarament haurà negat
El flanc infant d’una sirena
la lluita per veure qui és més fort, el mar o la terra (a través del volcà que irromp bruscament)
gràcies :)
Vaig entrar i no vaig dir res perquè no ho podia llegir bé. Ara sí :-)
I admeto que ara que ho has posat, si no arriba a ser per la Rits no ho entenia jeje
Assumpta, a vegades no cal entendre-hp, potser de la manera com sonen les paraules ja ens sembla bonic, no creus? Això és una propietat de la poesia potser.
Publica un comentari a l'entrada