Ves al contingut principal

no pararia

...

Plou a la roca
a ritme de musiques
abducció de l’enyor.

et pujo a collibè
i et voltejo marejat
callo el teu nom.

ric a tothora
sembla llunyà trobar-se
en un llit de reis.

...

Comentaris

zel ha dit…
aquesta vegada, el títol m'ha suggerit una cosa...i el final una altra, i ara no sé on decantar-me...és igual, preciós igualment...
Assumpta ha dit…
Hola, Estrip... l'he llegit un munt de vegades, però crec que no acabo d'agafar el sentit. Tornaré a passar :-))
Rita ha dit…
Una nova il·lusió? A mi m'ho fa pensar. És bonic!
Striper ha dit…
A qui vols pujar fer volta eh punyetero.
elur ha dit…
:))) doncs no paris!
estrip ha dit…
zel, m'agraden tants suggeriments. A mi també em suggereixen moltes coses diferents.

Assumpta, no cal que rebusquis un sentit. Potser no n'hi ha cap per tu. Per mi n'hi ha milers. es així de bonic escriure.

Rita, il·lusió, temps, enyor, riures, moltes coses. Merci.

striper, a un donzella, a qui si no!

elur, voltarem doncs sense parar.
Assumpta ha dit…
No, home :-) ja sé que no es tracta de "rebuscar" un sentit... precisament per això no vaig voler forçar cap idea.

La poesia no és lo meu, sempre ho he sabut, però una vegada un altre blogaire em va dir que potser el que ell escrivia, encara que jo no ho entengués de la mateixa manera, podria tenir un sentit especial per a mi. Això és el que jo volia dir :-)
Deric ha dit…
jo tampoc li he agafat el sentit...
:(
però em fa pensar en una nit de reis i un nen...
rits ha dit…
doncs no paris de riure!!! segur que la teva alegria s'encomana al teu pas!!

un poema preciós!!!!
Anònim ha dit…
Ric de "rico" o del verb riure?
labruixoleta ha dit…
i la muntanya convertida en llit de reis, potser enyora l'aigua, de vegades tan llunyana, i ara, em sembla sentir el riure de la roca i la pluja quan per fi s'han trobat. Bonic escrit, espero que no paris d'escriure! :-))
estrip ha dit…
Assumpta,si t'ha agradat soc feliç.

Deric, un nit de reis, en tinc una per recordar.

rits, :)))) per sempre rient!

iaia punkarra, si rius ets ric!

bruixoleta, gràcies, sento també el riure de la roca!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...