dissabte, 28 de març del 2009

no pararia

...

Plou a la roca
a ritme de musiques
abducció de l’enyor.

et pujo a collibè
i et voltejo marejat
callo el teu nom.

ric a tothora
sembla llunyà trobar-se
en un llit de reis.

...

12 comentaris:

zel ha dit...

aquesta vegada, el títol m'ha suggerit una cosa...i el final una altra, i ara no sé on decantar-me...és igual, preciós igualment...

Assumpta ha dit...

Hola, Estrip... l'he llegit un munt de vegades, però crec que no acabo d'agafar el sentit. Tornaré a passar :-))

Rita ha dit...

Una nova il·lusió? A mi m'ho fa pensar. És bonic!

Striper ha dit...

A qui vols pujar fer volta eh punyetero.

neus ha dit...

:))) doncs no paris!

estrip ha dit...

zel, m'agraden tants suggeriments. A mi també em suggereixen moltes coses diferents.

Assumpta, no cal que rebusquis un sentit. Potser no n'hi ha cap per tu. Per mi n'hi ha milers. es així de bonic escriure.

Rita, il·lusió, temps, enyor, riures, moltes coses. Merci.

striper, a un donzella, a qui si no!

elur, voltarem doncs sense parar.

Assumpta ha dit...

No, home :-) ja sé que no es tracta de "rebuscar" un sentit... precisament per això no vaig voler forçar cap idea.

La poesia no és lo meu, sempre ho he sabut, però una vegada un altre blogaire em va dir que potser el que ell escrivia, encara que jo no ho entengués de la mateixa manera, podria tenir un sentit especial per a mi. Això és el que jo volia dir :-)

Deric ha dit...

jo tampoc li he agafat el sentit...
:(
però em fa pensar en una nit de reis i un nen...

rits ha dit...

doncs no paris de riure!!! segur que la teva alegria s'encomana al teu pas!!

un poema preciós!!!!

Anònim ha dit...

Ric de "rico" o del verb riure?

labruixoleta ha dit...

i la muntanya convertida en llit de reis, potser enyora l'aigua, de vegades tan llunyana, i ara, em sembla sentir el riure de la roca i la pluja quan per fi s'han trobat. Bonic escrit, espero que no paris d'escriure! :-))

estrip ha dit...

Assumpta,si t'ha agradat soc feliç.

Deric, un nit de reis, en tinc una per recordar.

rits, :)))) per sempre rient!

iaia punkarra, si rius ets ric!

bruixoleta, gràcies, sento també el riure de la roca!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...