Ves al contingut principal

dimecres llop

El dimecres és un bon dia per sentir-se home llop:

L'home llop
(Enric Casasses)

Sóc l’home mort
Sóc l’home fort
Sóc l’home nou
Sóc l’home gros

Sóc una dona
Sóc una nena
Sóc un vedell
Una cullera

Sóc l’home bo
Sóc l’home gol
Sóc l’home d’or
Sóc l’home sol

Sóc una pua
Sóc una rata
Sóc un ou dur
La palangana

Sóc l’home jo
Sóc l’home això
Sóc l’home allò
Sóc l’home i prou

Sóc una fira
Sóc una trampa
Sóc un forat
Pastura.

Comentaris

labruixoleta ha dit…
i més un dimecres amb la lluna que hi ha aquesta nit!
elur ha dit…
Vigila amb la lluna, doncs!!!
Assumpta ha dit…
Jejeje anava a dir també això de la lluna...

Aaaaaaaaaaaaaaaaauuuuuuuuuu

Per cert... aquesta nit no puc deixar de remarcar el vers que diu "Sóc l’home gol" i no sóc jo qui ho diu, és Enric Casasses :-)
khalina ha dit…
dilluns pinotxo, dimecres home llop. Divendres què???
Striper ha dit…
Jo procurare no sentirme home ovella en dimecres, per si de cas.
estrip ha dit…
bruixoleta, quina lluna i que bé que es veu des d'on la veig. Millor que enlloc.

elur, la lluna ilumina. No cal vigilar. Ella ens vigila.

Assumpta, l'home gol, no sé perquè sabia que assenyalaries.

khalina, divendres faves tendres, potser.

striper, potser si et troba la teva lloba, no estaria pas malament.
Assumpta ha dit…
Però jo només he assenyalat -ben innocentment- un vers especialment significatiu d'un poema, eh? :-)
Joana ha dit…
Diuen que de nit els llops fstegen a la lluna...Serà això? que hi ha homes llop en die de lluna plena?
Aisssss
Bona nit que ja desbariejo :
rits ha dit…
i xq només dimecres? tal i com es descriu al poema l'home llop no fa pas por, al contrari.
estrip ha dit…
Assumpta, res a dir, a tots ens pot agradar més un vers que un altre.

Joana, potser si. perills i romanticismes alhora.

rits, es ben tendre eh! Homo homini lupus, no sé qui ho va dir, però tenia raó.
Cesc ha dit…
Simplement ets tu oi...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…