Ves al contingut principal

mme boulot

“Si estimes la feina tant com la Mme. Boulot tot el món t’aplaudirà. El treball és salut...”.
Això va repetint-se la Mme. Boulot. S’aixeca a les tres del matí, esmorza, llegeix, neteja el vidres, el terra, treu la pols de tots els racons de la casa i del paller. Sense un minut de repòs, i sempre cantant “el treball és salut” fins que un dia es posa malalta i ha de deixar de treballar tant.

Aquest és un dels molts contes per nens i no tant nens de Roger Hargreaves de la col•lecció MADAME.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
els contes per a nens mai són només per a nens
iruna ha dit…
és curiós que "descansar" moltes vegades ho visquem com un "treball" que també mos cal fer... i que mos coste tant de "complir".
Striper ha dit…
Non se on visc encarta no habia sentit parlar.
Cesc ha dit…
I que clar que ho diu el text, fins que es fica malalta...
Assumpta ha dit…
Ostres... ara vull saber com continua!!
Estrip... com segueix? :-)
Què li passa a Mme Boulot? Es posarà bé? Seguirà treballant tant o també descansarà de tant en tant?
... s'obrirà un blog i li quedarà tota la feina per fer?...
elur ha dit…
El treball és simplement treball, algú li hauria d'haver explicat a Mme. Boulot.
Sadurní Vergés ha dit…
El treball ens dignifica, deia irònicament el gran Rubianes.
rits ha dit…
Uix, llevar-se a les 3 del matí.....
Em sembla curiós el conte. Em sorprén en coses i no sé ben bé per on agafar-lo. Això de només viure per treballar,....
Joana ha dit…
Sempre m'han agradat els contes. I encara en llegeixo algun...Jo diria que es pot llegir entre línees alguna cosa més de les que veiem.
El meu dilema és que m'agrada la meva feina i també no fotre ni brot!
kweilan ha dit…
Em sembla que ben bé per nens no és. Em sembla molt trist tot ell
estrip ha dit…
Jesus,es curiós per es ben cert.

Iruna, per mi descansar no és un treball. Però si s'ha de vigilar que no s'hi torni.

Striper, a Catalunya no son tat conegudes aquestes col·leccions.

Cesc, molt clar. És un avis no només per les madames.

Assumpta, acaba bé. S'agafa la vida d'una altra manera. I em sembla que es fa socia del barça.

Elur, a vegades quan no t'ho expliquen ho has de descobrir solet.

Sadurní, això deia Rubianes és veritat.

rits, a les tres és molt d'hora per començar a viure per treballar eh!

Joana, dues coses que s'han de compaginar bé.

kweilan, una mica trist si. Una lliçó pels nens i que no caiguin en aquest parany!
Però al final acaba bé eh. Aprèn a viure la Sr. Boulot.
khalina ha dit…
Es tracta de no arribar mai als extrems, ni treballar massa, ni estar descansant massa... un entremig
Assumpta ha dit…
Jajajajajajajajajaja m'has fet riure a gust!!! Si es fa sòcia del Barça segur que serà molt, molt feliç :-)))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…