Ves al contingut principal

som com som

Un home reptilià: El que està preocupat sobretot per sobreviure i per la bona marxa del dia a dia. S’ocupa del present.

Un home límbic (anomenat mamífer): Preocupat sobretot per repetir el que produeix plaer i és agradable. Evitar el desagradable. Dominat per les emocions, i per les seves conviccions, credos i condicionaments, que provenen del “seu” passat per guiar les seves preferències.

Un home cortical (anomenat intel•lectual): Preocupat sobretot per assimilar la matèria o per acumular-la, per passar al concepte, a l’abstracció i passar a nivells superiors de comprensió de la “seva” realitat. Segons la experiència passada vol anticipar el futur probable.

Sigui quin sigui el que predomina a cada un, som 50.000 bilions de cèl•lules, 10 bilions de neurones i 500.000 bilions de bacteris.

I de blocs, segur que també n'hi ha de reptilians, límbics i corticals.

Comentaris

Joana ha dit…
I segur que també ja som bilions de blogs navegant per la xarxa.
Navegaré amb mar plana uns dies...
Gràcies .Em sap greu no passar tan sovint. No ho atrapo tot!
Fins aviat!
Jordi Casanovas ha dit…
i n'hauríem de fer una llista i repartir-los?
XeXu ha dit…
Jo... cortical. Però potser ho haurien de dir els altres, no? I suposo que la gent que té un perfil més majoritari converteix el seu blog en el mateix tipus que ell. O creieu que poden ser diferents?
Assumpta ha dit…
Tant el meu blog com jo som un poti-poti :-))

(Per cert, en Harry Potter parla reptilià, habilitat que li va transmetre, sense voler, Lord Voldemort quan va tractar de matar-lo)
Striper ha dit…
Crc que tinc una crisis d'identitat.
elur ha dit…
doncs jo sóc una dona reptiliana, límbica i cortical... i després m'estranya no entendre'm!

ara, la dada de que sóc 500.000 bilions de bacteris no sé si m'ha de preocupar... no, no?
Assumpta ha dit…
Jajajaja Elur a mi tampoc em va fer massa gràcia això de tants bacteris, de veritat :-))
labruixoleta ha dit…
ufff, lo dels bacteris realment, no deixa indiferent i les reaccions que em provoca no sé si són reptilianes, límbiques o corticals. El comentari de l'striper m'ha fet gràcia, em sembla que jo estic com ell.
estrip ha dit…
Joana, molts bilions no tindràs temps per navegar per tot arreu.

Jordi C., vinga, un voluntari?

Xexu, a través d'un bloc podríem saber quin característica domina més, bona observació.

Assumpta, si tots som un poti poti de tot això. Però em sembla que n'hi ha un que domnina els altres.

Striper, més crisi?

elur, els bacteris aquests si que fan despistar.

bruixoleta, una bruixoleta fa més pinta de buscar el futur o el nord i a més de viure el present. Així doncs podria ser cortical i reptiliana en la mateixa mesura.
Dan ha dit…
M'agrada el resum: "50.000 bilions de cèl•lules, 10 bilions de neurones i 500.000 bilions de bacteris."
Per sort, el total es més que la suma de les parts.
rits ha dit…
i una barreja de tots 3? aquell que es preocupa per la bona marxa del dia a dia, que evita el desagradable, segueix les seves conviccions i s'accepta tal i com és per mirar endavant....
Anònim ha dit…
Tots som com som i com podem... si nano bona reflexió.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...