Ves al contingut principal

amb el llum obert

Quan s’enfosqueix la tarda s’obren els llums de les cases i no es tanquen les cortines encara, ni els balcons ni les finestres, s’observa l’estiu en molts formats: Al segon primera un grup d’holandesos i franceses veuen sangria i es passegen per la terrassa plena de tovalloles esteses i només se’ls veu mig cos; al tercer segona la iaia que s’ha passat la tarda mirant al carrer entra i s’asseu al sofà davant la televisió; al primer tercera una mare crida als seus fills a taula, dues cadiretes i unes estovalles de peixos ressalten sota la làmpada; al segon segona una parella s’abraça i es petoneja mentre corren les cortines i apaguen la llum, i al quart tercera un noi es distreu davant la pantalla del ordinador amb el ventilador engegat. D’aquí a poques hores només es sentirà la remor.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Mira!! Acabo de descobrir que vius al quart tercera!! jeje :-))
estrip ha dit…
Assumpta, jo acostumo a tenir el llum tancat. Ooooohhh!
Assumpta ha dit…
Però ets davant la pantalla de l'ordinador i, potser, amb el fentilador engegat :-))
Assumpta ha dit…
ostres... "fentilador" jajajaja... és la calor :-)
Carme ha dit…
És que a aquesta Assumpta no se n'hi escapa ni una!
khalina ha dit…
L'estrip és l'observador, com en aquella peli ;) Ai no, que aquell era dolent, i l'Estrip només observa per després explicar-nos-ho i distreure'ns.
Judith ha dit…
Quina descripció més bonica...
instints ha dit…
ets un tafaner eh? jajaja. Jo també sempre ho he fet, i sempre penso que m'agradaria mirar pel forat del pany, sóc molt curiosa!!!
però és un bon reflex del què és la vida quotidiana, cada edat el què toca no?
Petonets!!
XeXu ha dit…
Això de que només observa per explicar-nos-ho després... qui ens diu que no està estudiant les seves properes víctimes?
Anònim ha dit…
Escrius: "al segon segona una parella s’abraça i es petoneja mentre corren les cortines i apaguen la llum"

Per què creus que apaguen LA LLUM quan s'abracen i es patonegen, mentre corren les cortines? On creus que nia LA LLUM? Que potser no s'estimen quan s'abracen i es patonegen? I creus que corren les cortines perquè s'han deixat d'estimar? Insisteixo, vols dir que poden apagar LA LLUM, o bé et refereixes al llum?

Sóc del parer que LA LLUM, que no pas el llum, no s'apaga només perquè una parella és deixa d'estimar.

Onze de setembre. (Onzembre)
elur ha dit…
fent de James Stewart?
estrip ha dit…
Assumpta, tinc la sort que allà on estic hi passa un molt bon corrent d'aire.

Carme, Mrs. Marple :)

khlina, gracies per no creure'm dolent.

Judith, un bon aparador tinc a prop.

instints, la curiositat és per a totes les edats no?

Xexu, si us plau, no em descobreixis.

onzembre, a vegades passa que els enamorats confonen el llum amb LA LLUM.
I respecte el vers, saps quan als nens els preguntes perquè els agrada una cosa i sempre tornen a respondre "perquè m'agrada", doncs crec que em passa el mateix. No sobre tot el que m'agrada em plantejo el perquè. No sé com ho definiria en PUNSET això.

elur, James Stewart? Ara hauré de buscar una Grace Kelly, i un Alfred Hitchcock.
elur ha dit…
l'Alfred Hitchcock estalvia-te'l, que només porta maldecaps ;)
GEMMA ha dit…
Veins... i és que ho som tots, la gran majoria segur que participem en les seves converses, desijto i espero que de manera positiva! Per cet... jo també abaixo la cortina o la persiana en el cas que em vingui de gust conservar algun punt de llum obert... per què serà?.. jaja! Bon dia a tots.
Anònim ha dit…
"respecte el vers, saps quan als nens els preguntes perquè els agrada una cosa i sempre tornen a respondre "perquè m'agrada", doncs crec que em passa el mateix"

Diries que El Petit Príncep també hauria respost un "perquè m'agrada"? O potser ho hauria argumentat amb un dibuix;-)

I si t'hi fixes, en el sorbet de mandarina, també queda una pregunta més per respondre'm...

Onze de setembre. (Onzembre)
estrip ha dit…
elur, que no dona que l'Alfred només crea neguit.

Gemma, suposo que fas ben fet. Bon dia!

onzembre, tu què diries?
I el silenci no serveix com a resposta? ;-)
Assumpta ha dit…
A mi m'agrada molt l'Alfred :-)

http://blogdeassumpta.blogspot.com/2008/09/man-who-knew-too-much.html
elur ha dit…
i t'omple la vida d'ocells també...

:P
Assumpta ha dit…
Jajajajaja Elur!! Has anat a citar una peli d'ell que em fa por i fins i tot com "mania" :-))
Però bé, ja sé que tu dius que no hi ha cap ocell dolent ni que porti mal averany jejeje
Deric ha dit…
al quart quarta també hi ha un noi amb la finestra oberta i està davant de l'ordinador penjant un comentari en un blog...
Assumpta ha dit…
Es diu Deric? :-))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…