divendres, 17 de juliol de 2009

estímul visual

Mentre esperava la pluja que no arribava, amb aquest magnífic cel vestit de blau fosc i el vent que es començava a deixar notar, he observat com un home de mitjana edat, de front ample, amb un bigoti espès i poderós que li tapava els dos llavis, s’entrebancava amb una pedra que no havia vist, enmig del camí. Amb moviments lents i com si tingués temps de pensar com havia de moure’s, aconseguia mantenir l’equilibri i no abaixar la mirada ni per un instant. Jo l’havia vist a terra, però la meva mirada d’anticipació se m’havia avançat erròniament. La seva mirada incisiva no s’havia ni immutat. Jo encara mirava el roc i ell ja era deu metres enllà. I al costat del roc, un paper, segur que l’entrebanc li ha fet saltar de la butxaca. Aquest és el seu contingut:

“Aprendre a veure: acostumar l’ull a la calma, a la paciència, a deixar-que-les-coses-s’apropin; aprendre a ajornar el judici, a enfocar el cas particular des de tots els costats. Aquest és el primer ensenyament preliminar per a la espiritualitat: no reaccionar de seguida a un estímul, sinó controlar els instints que ens posen obstacles, que ens aïllen.”
Friedrich Nietzsche, fragment del Crepuscle dels ídols

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Trobo que és una frase d'una gran saviesa.
Quantes vegades m'he alegrat de no haver actuat immediatament com em portava a fer-ho la meva primera reacció!!
Al dia següent he pensat "menys mal que no ho vaig fer" o "menys mal que no ho vaig dir"

Aprendre a ajornar el judici: del que sigui, d'un mateix, d'una situació... Saber esperar.

Gatot ha dit...

ahir vaig trobar pel carrer un ex-company de feina de fa anys... és a l'atur de nou, com jo... "paciència", em va dir...
"allò que no tenim?", vaig dir-li...
:)

Carme ha dit...

Em sembla una molt bona frase i molt ben presentada amb la història preliminar.

Va molt bé saber controlar els impulsos, jo també me n'alegro quan puc fer-ho, però no per tothom és possible.

Anònim ha dit...

Estrip tu escrius:

"he observat com un home de mitjana edat, de front ample, amb un bigoti espès i poderós que li tapava els dos llavis, s’entrebancava amb una pedra que no havia vist, enmig del camí."

A, Nietzsche (ninó desconfiat, home de la desil.lusió i del desencant), li mancava la innocència que tenen els infants quan s'abandonen als braços dels seus pares...

Un infant reacciona de seguida i espera tot l'escalf de l'abraç i del petó dels seus pares; un infant, per innocència, és incapaç de pensar mal ni de guaitar la pedra del camí (puix que els pares ja li han llevat sense ell adonar-se!). I així és com, un infant, reacciona als estímuls d'AMOR: sense controlar els obstacles, sense por, tot corrent vers on són els pares que l'esperen amb els braços oberts!

A un infant no li pesen pas les ales del passat.

Onze de setembre. (Onzembre)

XeXu ha dit...

Quin mal rotllooooo!!! M'estàs dient que vas veure perdre una nota al mateix Nietzsche?? Quina por, no?

instints ha dit...

a base de caigudes amb la pedra, aprens a mantenir el teu equilibri. I costa tant no reaccionar de bones a primeres davant d'un estímul. Vas recollir una bona nota plena de bons consells.

estrip ha dit...

Assumpta, ets una bona catalana amb un bon seny! ;-)

Gatot, ni paciència ni feina, que et somrigui la bona fortuna aviat!

Carme, gràcies. I depèn de la situació suposo. Hi han reaccions més controlables que altres.

onzembre, més o menys.

Xexu, no diuen que tots tenim un doble?

instints, equilibri gran actitud! s'ha d'entrenar.

elur ha dit...

Sempre he pensat que Nietzche era un home savi... :*)

Judith ha dit...

Quines reflexions més intel·ligents...

Assumpta ha dit...

Una bona catalana!! ;-)) això sí que és una floreta ben maca!! :-))

Tals ha dit...

una bona cita per a un bon post i un fantàstic blog. Mua

khalina ha dit...

En aquest cas, una frase sàvia de Nietzsche, malgrat les seves opinions de les dones...

No cal precipitar-se, però tampoc és bo pensar-s´ho tot massa. S'ha de trobar l'equilibri.

estrip ha dit...

gràcies pels estímuls en forma de comentaris que em deixeu aquí. En certa manera també son visuals.