Ves al contingut principal

home!

Home 1: -Quin dia tenim 21 o 22?
Home 2: -Ostres, m’has matat. No ho sé! Sabeu quin dia tenim?
Home 3: -Vaja! em sembla que 21, no no, potser 22, un moment...
Home 2: -a veure que ho miro al mòbil...
Home 3: -mira aquí hi ha un calendari.... collons, és del 2008!
Home 4: -a veure un moment.
Home 2: -som dia 22
Tots menys l’home 2: -home gràcies!

I darrera el taulell tot eren dones...

Comentaris

Assumpta ha dit…
I cap dona sabia tampoc el dia en que vivim? :-)
Carme ha dit…
Mira que a mi, que funciono amb agenda sempre, això em passa sovint. M'he de mirar l'agenda cada cop que poso la data. Sort que sempre la tinc a prop. Sóc un desastre!
khalina ha dit…
a mi de vegades em sorpren estar al mes que estem. Es una sensació estranya, i penso, a quin mes estem? a juliol? I penso, clar fa calor. Però també podríem estar a octubre... Són sensacions curtes.
El dia encara em costa més de saber sense mirar.
Serà perquè durant l'any cada dia miro bé quin dia som, per no agafar cotxe i anar a parar a l'altra punta de Catalunya.
Anònim ha dit…
"I darrera el taulell tot eren dones..."

Per què elles eren darrera el taulell?

I si l'home 2 diu que l'home 1 l'ha matat, com és que l'home 2 segueix interessat en cercar el dia concret?

Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
iaiapunkarra ha dit…
Home, bon post, estrip!
instints ha dit…
i les dones es miraven als homes com s'ho preguntaven no?
Aix, jo que estic de vacances, de tantes vacances (perquè en són moltes) em costa ubicar els dies de la setmana, i més el número. Quan treballo no em passa.
No sé per què...
estrip ha dit…
Assumpta, altra feina tenien que saber el dia que estem.

Carme, l'agenda un gran suport que aguanta l'era digital!

khalina, caram, i al que devia posar el calendari li devia passar amb l'any!

onzembre, expressions que es diuen.

iaiapunkarra, dona gràcies!

Jordi C, es veu que hi érem!

instits, això devia passar, que els homes eren de vacances i les dones fent feina.
mar ha dit…
quin embolic!
i tant important era el dia que era?
la veritat és que no cal saber el dia i l'hora sempre!
donem vacances al calendari i al rellotge!
i vivim cada instant intensament...

petons!
zel ha dit…
Mira, finalment jo també m'he embolicat una mica, home, ja...jejeje!
rits ha dit…
i aquests despistes són patrimoni dels homes???? xq avui ho he preguntat com 5 vegades!!!!!!!!
Anònim ha dit…
"onzembre, expressions que es diuen."

Estrip, vols dir expressions que es diuen per dir, però que no són
perquè no es fan?

Com ara: " Jo estimo molt"?
Com ara: "Jo sóc una bona persona"?

És a dir: hom accepta aquestes expressions però no pas com un deure (no pas amb totes les dures exigències...). És així?
I si és així, de qui et pots refiar si no hi ha pas responsabilitat?

Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
estrip ha dit…
mar, bé si és per un formulari oficial, suposo que deu ser important!

zel, res que no és pugui desembolicar suposo, no?

rits, no segurament no, va ser casualitat.

onzembre, no, vull dir expressions que es diuen al carrer, així de senzill. O una hipèrbole si et fa gràcia dir-li així.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…