Mentre l’espero prenent un te fred i fullejant Per que som com som de l’Eduard Punset, s’asseuen al costat un parell de nois sortits de la sala de musculació, i cervesa en mà, parlen de la noia que acabava de trucar per convidar-los a una festa. Era una antiga parella d'un d'ells, que “no estava mal la pava”, i entre rialleta i rialleta explicava que en el seu viatge a Holanda, el dia de Sant Valentí la va deixar: “vaya regalo! eres la hostia... i el entrenador personal este que tienes?”.
Definitivament acabo pensant que en Punset s’han deixat algun capítol a l'armari.
Definitivament acabo pensant que en Punset s’han deixat algun capítol a l'armari.
16 comentaris:
probablement fou eall qui el va deixar, al pavo
Regal no ho sé, però un favor, segur que sí que li va fer...
Pos molt bé que ha fet la noia!!
Això és real?
Mira que anar a Holanda el dia de Sant Valentí per trencar amb la parella!!
Estic amb USD m'hi jugo el que fos que va ser ella que el va deixar a ell quan va començar a sospitar l'oblit d'en Punset...
Mare meva! el que s'ha de sentir!
No pateixis, ja en farà una segona part. De material no li'n falta.
"per què som com som", un títol interessant, i de vegades tb té la seva gràcia escoltar les converses de la gent que ens envolta oi? tot i que de vegades, costa entendre... Com diu la Rita, segur que li va fer un favor.
em van explicar un cas en que en el viatge de lluna de mel, la dona va trobar-lo a ell enrotllat amb un altre home... No sé si seria SAnt Valentí
És que som interminables, no donem només per un llibre!
El senyor Eduard Punset creu que els humans som, NOMÉS, memòria (així mateix ho va declarar quan va presentar
el seu llibre: "Por qué somos como somos?"). I per aquesta
raó penso que no s'ha deixat cap capítol, atès que tu comentes una conversa concreta de dues persones (dos homes) que definien una altra persona (una dona) per mitjà del passat.
Però jo discrepo sovint del senyor Eduard Punset, i ara concreto una discrepància més i just quan diu que els humans ens diferenciem dels monos perquè ells, els monos, poden canviar d'opinió i nosaltres els humans inicialment no podem pas (ell hi posa un exemple fàcil...). Feu la prova i desobrireu que podeu canviar d'opinió i amb facilitat, però alerta perquè no tothom us ho perdonarà... I això últim ell no ho diu pas! Potser ho deu amagar per quan escrigui el proper llibre... ;-)
I pensant amb aquests dos nois de la cervesa (que comentes tu amb "certa" murrieria de superioritat), jo sóc del parer que els humans sempre som millors del què diem i fem.
Onze de setembre. (Onzembre)
USD, és una possibilitat.
Rita, i potser un favor mutu. Ves a saber.
instints, pos molt bé.
Assumpta, el que s'escolta pel carrer mai se sap si es veritat.
Carme, segur que hi ha coses pitjor.
Xexu, ols sir que les segones parts mai han sigut bones?
robadestiu, curiosos per naturalesa, però si se't planten al costat i en vau alta comenten tot això, no podia pas posar-me taps a les orelles.
khalina, potser si que l'altre es deia Valentí i segur que ella el va fer Sant!
Gemma, interminables, m'agrada!
Onzembre, gràcies pel teu apunt interessant sobre el llibre.
Així que creus que alguna cosa amaga i ho guarda per el proper llibre, genial, coincidim.
I pensant en la "murrieria de superioritat" que tu creus que jo faig servir, jo he tingut aquesta mateixa sensació en dos llocs diferents. Una en els comentaris del noi de la cervesa, i dos, en aquest teu últim paràgraf. Però no m'atrevia a afirmar-ho del tot, només ha era una sensació.
Potser sí; potser els dos nois de la cervesa ho comenten amb aires de superioritat, però sense dissimular. Talment com jo.
I crec que potser tu ets qui l'empra també, però dissimulant una "certa" murrieria de superioritat.
Onze de setembre. (Onzembre)
Gràcies per llegir-me i no esborrar els meus comentaris...
Omzembre,Jo crec que l'únic que faig és transcriure el que he sentit. En tot cas, tu has fet tota la interpretació, tu has jutjat el noi, m'has jutjat a mi sobre l'estil de la transcripció i el que no dic.
Celebro doncs que no dissimulis. I et proposo, a més a més, que d'una història com aquesta en treguis un escrit sense cap "dissimul". M'agradarà llegir-lo si acceptes el repte.
Gràcies per les teves paraules...
Sobre el que em dius de fer un escrit, dir-te que si volgués fer reptes d'aquesta mena ja tindria un bloc (blog).
Com que el què m'agrada és llegir i si m'escau (que no pas m'escou) opinar sobre escrits, això és el que faig...
I acabo repetint que els humans sempre som millors que el què fem i diem! Però és clar ens ho hem de creure també...
Onze de setembre. (Onzembre)
Onzembre, merci a tu.
"Els humans som millors que el què fem i diem!"
Publica un comentari a l'entrada