Ves al contingut principal

les primeres campanades

Somicant al llit, començo a intuir la claror el matí, deu fer minuts que el Sol ha començat a sortir, sento la tórtora, sento el camió de fruita que descarrega, sento voltant pel cap el cava d’ahir a la nit i sento la campana de l’església que colpeja els tres quarts. Em tombo al costat esquerra, m’entortolligo amb tres voltes més el llençol i tornen a sonar les campanes. Intento comptar els dings i els dongs amb els ulls tancats: uunnn, dossss, tresssss, quaaaatre, cinnnnc, ... em poso de bocaterrosa, i dono més giragonses sobre mi mateix, ... cinnnc, siisss, ... em sembla que em descompto, no sé si són les sis o si son les set. Em fa ràbia haver-me descomptat. Espero uns segons i es tornen a repetir, ara en compto set però sense estar-ne segur. Ronsejo, em frego els ulls ressecs i ja sona un altre cop, un quart, sonen els budells també, em molesta el llençol nuat a les cames, i el tors fresc. M’incorporo i rebo un missatge: “el meu primer pensament ets tu”.

Comentaris

Assumpta ha dit…
És maquíssim!!!

Què macos són aquests smss petitons i curtets amb una frase així!! Jejeja

Tota la descripció és boníssima... els tocs del campanar que es repeteixen. Sempre m'ha agradat sentir les campanades de les esglésies, sempre... al poble del meu avi hi havia dues esglésies i els campanars tocaven amb un minut de diferència (més o menys) l'església vella (la de "dalt el poble) tocava dues vegades també... la nova (la d'abaix el poble) només una... i jo era feliç sentint-les les tres, intentant comptar i descomptant-me (jeje a la primera sempre et descomptes) i m'ajudaven a ubicar-me :-))

A casa els pares, a Barcelona, tenen un rellotge que també sona quarts i hores (no d'aquells enormes "de peu", no, petit, dels que van penjats) Quan ens vàrem casar el presupost no donava per un (de fet no donava ni per la tele, ni per algunes làmpades) però, poc a poc, estalviant, en varem poder comprar un (i tele i làmpades jaja) Fa poc l'he sentit tocar jejeje

I aquesta sensació del llençol que s'embolica i molesta i fa calor...

Res... vaig a enviar un sms al meu marit per dir-li que l'estimo molt! :-))
Assumpta ha dit…
Ja està fet!! :-))
Assumpta ha dit…
Diu que ell també jajaja

Val, val... ja paro :-))
elur ha dit…
cadascú al seu ritme... i a pensar quan es pot. :)
Ramon ha dit…
Molt bon text, quantes vegades m'ha passat això d'intentar comptar les campanades un diumenge al matí per saber si ja és prou tard per aixecar-me...
Luthien ha dit…
M'encanten aquests missatges a primera hora... o de forma inesperada durant el dia... provoquen un gran somriure...

On visc, al meu barri, fins fa un parell d'anys no n'hi havia de campanar, església sí (i el campanar quedava a la vila), però ara, al bell mig del segle XXI, tenim un "fantàstic" campanar, que toca quarts, hores, entrada a missa i no sé quantes coses...
a part de que esteticament no segueix les línies de l'església...
el que més em fot és que és l'ajuntament, o sigui tots, els que hem pagat el nou campanar, i subvencionem l'entitat més rica de totes...
Judith ha dit…
Quines sensacions més boniques...qui no li agradaria sentir-les de tan en tan?
Albanta ha dit…
Un text molt agradable i que resulta molt prper a quasi tots nosaltres. Allò de descomptar-se amb les campanades i d'entortolligar-se amb els llençols!!
I un final deliciós!!
Una abraçada
Carme ha dit…
Molt bonic i jo també em sento identificada... amb això de les campanades, que m'encanta escoltar i comptar i tornar a comptar. I l'sms deliciós.
sargantana ha dit…
maco el relat
maco sentir les campanades
maco el sms
ummmmmm...

ara ja no en tinc cap de campanar aprop,la ciutat creix massa. pero quand anem al hort, alla al poble si que les sentim. pero son de llauna...de les de mentira, es una llastima!
rits ha dit…
i aquest missatge és el que et fa realment despertar i encarar el dia amb un bon somriure!!!
Tirai ha dit…
Oh! Que és maco això del sms! :-)
mar ha dit…
doncs si...
l'sms el millor de tot!
i a qui no li agrada rebre'ls?
petons!
fada ha dit…
La nit deuria ser prou màgica... Emprenya molt sentir les campanades i no ser capaç de saber quina hora és! Avui no et deixo un petó, sinó un baccio!
qui puguera despertar amb missatges com eixe tots els dies!!!
Déjà vie ha dit…
oooooh q maco!! m'ha encantat! Realment precios i ben real. ;)
khalina ha dit…
bonic sms a primera hora. Fan ràbia en canvi els sms publicitaris a hores intempestives de la nit que et provoquen un bon ensurt

Quan he dormit prop de campanars, la veritat és que no em desperten les campanes, però per algú que li costi adormir-se deu ser un bon pal.
A Estambul, la primera nit (havíem arribat de matinada i amb pluja al mes d'agost) sí que de matinada em va despertar un altaveu cridant a l'oració. Buff, crec que estic trencant els vostres romanticismes :D
fanal blau ha dit…
estrip...afortunat!
XeXu ha dit…
Ara m'has fet venir ganes de tornar al llit a esperar que sonin campanades i a donar voltes i dormir una estona més. Però em temo que no rebria un missatge tan agradable com el teu.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…