Somicant al llit, començo a intuir la claror el matí, deu fer minuts que el Sol ha començat a sortir, sento la tórtora, sento el camió de fruita que descarrega, sento voltant pel cap el cava d’ahir a la nit i sento la campana de l’església que colpeja els tres quarts. Em tombo al costat esquerra, m’entortolligo amb tres voltes més el llençol i tornen a sonar les campanes. Intento comptar els dings i els dongs amb els ulls tancats: uunnn, dossss, tresssss, quaaaatre, cinnnnc, ... em poso de bocaterrosa, i dono més giragonses sobre mi mateix, ... cinnnc, siisss, ... em sembla que em descompto, no sé si són les sis o si son les set. Em fa ràbia haver-me descomptat. Espero uns segons i es tornen a repetir, ara en compto set però sense estar-ne segur. Ronsejo, em frego els ulls ressecs i ja sona un altre cop, un quart, sonen els budells també, em molesta el llençol nuat a les cames, i el tors fresc. M’incorporo i rebo un missatge: “el meu primer pensament ets tu”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
19 comentaris:
És maquíssim!!!
Què macos són aquests smss petitons i curtets amb una frase així!! Jejeja
Tota la descripció és boníssima... els tocs del campanar que es repeteixen. Sempre m'ha agradat sentir les campanades de les esglésies, sempre... al poble del meu avi hi havia dues esglésies i els campanars tocaven amb un minut de diferència (més o menys) l'església vella (la de "dalt el poble) tocava dues vegades també... la nova (la d'abaix el poble) només una... i jo era feliç sentint-les les tres, intentant comptar i descomptant-me (jeje a la primera sempre et descomptes) i m'ajudaven a ubicar-me :-))
A casa els pares, a Barcelona, tenen un rellotge que també sona quarts i hores (no d'aquells enormes "de peu", no, petit, dels que van penjats) Quan ens vàrem casar el presupost no donava per un (de fet no donava ni per la tele, ni per algunes làmpades) però, poc a poc, estalviant, en varem poder comprar un (i tele i làmpades jaja) Fa poc l'he sentit tocar jejeje
I aquesta sensació del llençol que s'embolica i molesta i fa calor...
Res... vaig a enviar un sms al meu marit per dir-li que l'estimo molt! :-))
Ja està fet!! :-))
Diu que ell també jajaja
Val, val... ja paro :-))
cadascú al seu ritme... i a pensar quan es pot. :)
Molt bon text, quantes vegades m'ha passat això d'intentar comptar les campanades un diumenge al matí per saber si ja és prou tard per aixecar-me...
M'encanten aquests missatges a primera hora... o de forma inesperada durant el dia... provoquen un gran somriure...
On visc, al meu barri, fins fa un parell d'anys no n'hi havia de campanar, església sí (i el campanar quedava a la vila), però ara, al bell mig del segle XXI, tenim un "fantàstic" campanar, que toca quarts, hores, entrada a missa i no sé quantes coses...
a part de que esteticament no segueix les línies de l'església...
el que més em fot és que és l'ajuntament, o sigui tots, els que hem pagat el nou campanar, i subvencionem l'entitat més rica de totes...
Quines sensacions més boniques...qui no li agradaria sentir-les de tan en tan?
Un text molt agradable i que resulta molt prper a quasi tots nosaltres. Allò de descomptar-se amb les campanades i d'entortolligar-se amb els llençols!!
I un final deliciós!!
Una abraçada
Molt bonic i jo també em sento identificada... amb això de les campanades, que m'encanta escoltar i comptar i tornar a comptar. I l'sms deliciós.
maco el relat
maco sentir les campanades
maco el sms
ummmmmm...
ara ja no en tinc cap de campanar aprop,la ciutat creix massa. pero quand anem al hort, alla al poble si que les sentim. pero son de llauna...de les de mentira, es una llastima!
i aquest missatge és el que et fa realment despertar i encarar el dia amb un bon somriure!!!
Oh! Que és maco això del sms! :-)
doncs si...
l'sms el millor de tot!
i a qui no li agrada rebre'ls?
petons!
La nit deuria ser prou màgica... Emprenya molt sentir les campanades i no ser capaç de saber quina hora és! Avui no et deixo un petó, sinó un baccio!
qui puguera despertar amb missatges com eixe tots els dies!!!
oooooh q maco!! m'ha encantat! Realment precios i ben real. ;)
bonic sms a primera hora. Fan ràbia en canvi els sms publicitaris a hores intempestives de la nit que et provoquen un bon ensurt
Quan he dormit prop de campanars, la veritat és que no em desperten les campanes, però per algú que li costi adormir-se deu ser un bon pal.
A Estambul, la primera nit (havíem arribat de matinada i amb pluja al mes d'agost) sí que de matinada em va despertar un altaveu cridant a l'oració. Buff, crec que estic trencant els vostres romanticismes :D
estrip...afortunat!
Ara m'has fet venir ganes de tornar al llit a esperar que sonin campanades i a donar voltes i dormir una estona més. Però em temo que no rebria un missatge tan agradable com el teu.
Publica un comentari a l'entrada