A les set del matí abaixo el tendal del balcó abans que el resol s’instal•li per tot el dia a les parets de casa. A aquesta hora l’aire encara és net com la mar calmada i transparent. Esmorzar és un plaer i viure la il•lusió del dia esperant la nit, és motivant. A les nou els veïns de més edat fan cap a la platja, a les deu mitges famílies, i a les dotze els joves més dormilegues. Uns altres llegim i observem el carrer amb olor de cafè fins que el seu pòsit deixa les marques que no llegeixo però endevino. Mai he tingut un llibre d’en Porcel a casa, i potser aquest estiu faré un passeig per la seva Mediterrània. Intentaré no pensar que amb els anys que fa que passem per aquesta primera autopista, bé ens mereixem un premi. I intentaré pensar, que almenys el que llegeixo, no és transgènic. A la nit no seré al concert on es demana pau i es pregonen les bones causes, però seré part d’una melodia a dues veus que es desitjaran harmonia a cada compàs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
Un text fresc en compàs, una melodia de paraules que se senten, i fins i tot diria que palpo. Un goig llegir-te!
un magnífic concert de dos
millor la melodia a dues veus...
Què bé escrius!!!
Jo tampoc aniré al concert i et faig companyia. I en Porcel, doncs l recomanen. Ets un crack!!!
De segur que no sera un duet de veus.
un plaer llegir-te
ostres quin final! M'ha agradat molt això de la melodia a dues veus desitjant harmonia a cada compàs :)
ostres quin final! M'ha agradat molt això de la melodia a dues veus desitjant harmonia a cada compàs :)
Tan de bo la puguem sentir des d'aquí aquesta melodia :)
Porcel sempre apreciava els petits grans plaers que ens envolten...una delicia.
...cafè fins que el seu pòsit deixa les marques que no llegeixo però endevino.
M'agrada.
M'agraden els teus escrits. Aquest, concretament, dóna molta pau.
Bon dia i bona setmana!
Aquests matins d'estiu tenen alguna cosa que s'assebla a la màgia. la màgia de les paraules ballant amb l'haromina i amb el silenci.
L'he trobat sublim aquest escrit. Et felicito!
I..bon estiu strip!
Publica un comentari a l'entrada