Ves al contingut principal

a compàs

A les set del matí abaixo el tendal del balcó abans que el resol s’instal•li per tot el dia a les parets de casa. A aquesta hora l’aire encara és net com la mar calmada i transparent. Esmorzar és un plaer i viure la il•lusió del dia esperant la nit, és motivant. A les nou els veïns de més edat fan cap a la platja, a les deu mitges famílies, i a les dotze els joves més dormilegues. Uns altres llegim i observem el carrer amb olor de cafè fins que el seu pòsit deixa les marques que no llegeixo però endevino. Mai he tingut un llibre d’en Porcel a casa, i potser aquest estiu faré un passeig per la seva Mediterrània. Intentaré no pensar que amb els anys que fa que passem per aquesta primera autopista, bé ens mereixem un premi. I intentaré pensar, que almenys el que llegeixo, no és transgènic. A la nit no seré al concert on es demana pau i es pregonen les bones causes, però seré part d’una melodia a dues veus que es desitjaran harmonia a cada compàs.

Comentaris

GEMMA ha dit…
Un text fresc en compàs, una melodia de paraules que se senten, i fins i tot diria que palpo. Un goig llegir-te!
Jesús M. Tibau ha dit…
un magnífic concert de dos
Deric ha dit…
millor la melodia a dues veus...
Assumpta ha dit…
Què bé escrius!!!
instints ha dit…
Jo tampoc aniré al concert i et faig companyia. I en Porcel, doncs l recomanen. Ets un crack!!!
Striper ha dit…
De segur que no sera un duet de veus.
Carme ha dit…
un plaer llegir-te
khalina ha dit…
ostres quin final! M'ha agradat molt això de la melodia a dues veus desitjant harmonia a cada compàs :)
khalina ha dit…
ostres quin final! M'ha agradat molt això de la melodia a dues veus desitjant harmonia a cada compàs :)
LLuNa ha dit…
Tan de bo la puguem sentir des d'aquí aquesta melodia :)
Judith ha dit…
Porcel sempre apreciava els petits grans plaers que ens envolten...una delicia.
Jordi Casanovas ha dit…
...cafè fins que el seu pòsit deixa les marques que no llegeixo però endevino.

M'agrada.
Rita ha dit…
M'agraden els teus escrits. Aquest, concretament, dóna molta pau.
Bon dia i bona setmana!
Joana ha dit…
Aquests matins d'estiu tenen alguna cosa que s'assebla a la màgia. la màgia de les paraules ballant amb l'haromina i amb el silenci.
L'he trobat sublim aquest escrit. Et felicito!
I..bon estiu strip!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…