Ves al contingut principal

mentir

"Si no vols que et menteixin, no preguntis"
William Somerset Maugham

Comentaris

rits ha dit…
tothom menteix?
estrip ha dit…
rits, contesto amb una mentida?
Assumpta ha dit…
La frase és molt bona... però jo, amb un morro increïble, m’atreveixo a corregir-la: “Si no vols arriscar-te a que et menteixin, no preguntis”.

Perquè, sincerament, crec que el més probable és que, si preguntes, et responguin la veritat... no? (Bé... doncs, al menys, no sempre et diran una mentida)
Anònim ha dit…
Assumpta: jo sempre em dic que si faig preguntes em respondran, ni que sigui a la gallega! I per cert, passar de llarg també és una resposta.

Estrip: en Maugham, ara ja no pot fer preguntes... Axí, doncs, potser va escriure aquesta frase pensant en la seva posteritat i per venjar-se dels vius. Oi?
I, saps que em dic a mi mateixa?: Onze... fes preguntes tu que encara pots!

Una pregunta més, estrip:
Quins llibres de Maugham has llegit?

Onze de setembre. (Onzembre)
XeXu ha dit…
Sense preguntar perdríem la interacció, la condició humana. Que estem exposats a que ens menteixin, sí. Però deixa'm creure que això no es donarà en un percentatge tan alt de les vegades.
Carme ha dit…
La frase em sembla boníssima, per què per a mi planteja una possibilitat. La mentida és una possibilitat. WSM no diu en cap moment que tothom menteixi, crec jo, vaja!
estrip ha dit…
Assumpta, bona correcció, però a mi m'agrada més tal com està, així dona més joc.

onzembre, ves a saber perquè ho va dir. En podriem fer aquesta pregunta si vols.

Xexu, una visió assenyada. Segurament deus tenir raó. De fet millor que tinguis raó.

Carme, jo també ho penso, per això li deia a l'Assumpta que jo la prefereixo sense la correcció.
Assumpta ha dit…
Ai, Carme... jo veig que ell diu "Si no vols que et menteixin, no preguntis" i jo dedueixo: "perquè si preguntes et mentiran" :-)

Tal com està la frase és la primera idea que m'arriba, per això m'he atrevit a posar la matització :-)

Però bé, que va ser un impuls... la frase és seva i si ell la va dir així, doncs així està.

Per tant:

“Si no vols que et menteixin, no preguntis”. (William Somerset Maugham)

“Si no vols arriscar-te a que et menteixin, no preguntis”. (Assumpta)

:-))
elur ha dit…
si no vols saber la veritat, tampoc.
Assumpta ha dit…
Ostres, Elur, tens tota la raó...

"Si no vols saber la veritat, no preguntis" (Elur)
estrip ha dit…
elur, es veritat no preguntaré com se t'ha acudit.
SM ha dit…
Una frase molt encertada, encara que a vegades et responen el que vols sentir.
Anònim ha dit…
Ni que m'hagués llegit tota la seva obra et voldria aconsellar per quin llibre has de començar. Recorda que encara ignoro per quin motiu creus que t'agrada el vers de la porta... ;-)

Onze de setembre.
(Onzembre)
estrip ha dit…
SM, també també tens tota la raó.

onzembre
ooh, és una llàstima. De totes maneres moltes gràcies per les teves aportacions.
fada ha dit…
Savi consell. Però i si és a mi a qui pregunten? Sisplau, no em contestis...
rits ha dit…
jo et creuré igual!
i si és mentida, encara que sigui tard, ja ho esbrinaré.

hi ha qui diu que en tota mentida hi ha mitja veritat
Ma-Poc ha dit…
no ho sé... hi ha gent que menteix sense que els preguntis res... amb la cara paguen! ;)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…