Ves al contingut principal

revistes

En una d'aquestes revistes podem trobar coses com aquesta:

Hara ga dekite iru – Hara ga suwate iru
“tenir un bon hara” o “tenir un hara ben assentat”

S’utilitza per definir a persones que tenen un caràcter d’amplitud de mires, capaços de mantenir la calma i serenitat davant de qualsevol situació, i que es poden ocupar dels assumptes de manera serena i assenyada.

Hara: baix ventre i centre de les persones.

Diuen que a l'estiu es quan es venen més revistes, deu ser per passar l'estona a la platja?

Comentaris

Assumpta ha dit…
A veure si ho entenc, que estic una mica espessa :-)

Tenir un bon "hara" és tenir un caràcter seré, calmat i assenyat... però el hara és el baix ventre i centre de les persones?

No ho acabo d'entendre (quan tinguis més opions tornaré a entrar a veure si algú em dóna una pista jeje)

En quant al tema revistes, doncs suposo que serà perquè la gent té més temps lliure? :-)
XeXu ha dit…
Ara he entès això de l'hara que m'has deixat al blog! Em sembla que estic molt poc informat, hauré de llegir revistes.
iaiapunkarra ha dit…
El seny? per què el volem, el seny? Per penedir-nos en un futur de no haver viscut coses perquè no ens hi hem atrevit. El seny és fer-se vell i començar a tenir por de tot. El seny, doncs, ben lluny!
khalina ha dit…
la meva tieta a l'estiu comprava més revistes. Del cor i de mots encreuats per passar les estones a la platja :)

M'agrada això de "tenir un bon hara"
Anònim ha dit…
Estrip, estic contemplant les frases que has escrit:

“tenir un bon hara” o “tenir un hara ben assentat”
"Hara: baix ventre i centre de les persones."

I estic, encara, encallada en el verb "TENIR".
Però tot i així m'arrisco a seguir..., i em pregunto juntament amb el seny que m'acompanya: Com coi pot ser el centre de les persones, el baix ventre?
És en el baix ventre hi trobem l'AMOR (L'AMOR l'escric en majúscules perquè em refereixo a l'exigent, vibrant i esplèndit)? Perquè si és així, això m'anima a
fer-lo meu fins i tot en els moments feixucs... I quina gran follia si muda els colors i les olors de tota cosa, oi?

Per altra banda, estrip, penso en el teu escrit i, encara pensant, em sorprenc al descobrir que hi ha un gran nombre de persones que necessiten anar a la platja a l'estiu.
I de nou em pregunto: Aquestes persones què coi hi troben a la platja i per què es mobilitzen tots en massa, potser la platja és el centre de les persones a l'estiu? Oloro l'espai i descobreixo "pomades",
"refregits" ,"arrebossats" i altres ferums... I de nou em qüestiono el per què d'aquesta acció comuna. És potser el baix ventre qui els condueix fins la platja a l'estiu? O és potser l'AMOR qui és capaç d'evitar que els amors degenerin en pura inèrcia i s'oblidin d'estimar-se? I de nou, a la platja, observo baralles per ocupar un lloc i altres enlluernaments de baix ventre...

I ara et pregunto, estrip, tu creus que podem passar l'estona,
còmodament insconscient, en l'AMOR ?

Després llegeixo una estripada que diu:

"El seny és fer-se vell i començar a tenir por de tot."

I torno a contemplar les paraules, i torno a qüestionar-me si el seny més que fer TENIR por no serà pas un aclofar-se en l'enamorament i passar l'estona a la platja sense pena ni glòria? Pot ser que el seny sigui un rellotge que devora l'encís? És el seny qui duu la gent a la platja, premuts, masegats i devorant un tros de sorra a l'estiu?

I de moment acabo així:
Els braus TENEN seny?

Onze de setembre. (Onzembre)
Sadurní Vergés ha dit…
Suposo que sí que es venen més revistes perquè va bé de fullejar-les a la platja. M'imagino que també se'n compren més perquè és una lectura lleugera que entra bé amb la calor de l'estiu.

Ara m'has fet pensar que no recordo l'última vegada que em vaig comprar una revista. Em sembla que va ser un "Fotogramas" ara fa uns mesos.

Salutacions,
S.
Ma-Poc ha dit…
Doncs ja tenies raó, ja... a la platja deu ser un bon lloc per llegir revistes (o altres coses lleugeres)... :)
mar ha dit…
m'agrada això de tenir un bon hara... un hara ben assentat...
no sé si el tinc,
però sé que és l'estat que anhelo i a on dirigeixo les meves passes...
i en quant al seny...
mmmm...
com més seny tinc (per qüestions de l'edat i les experiències viscudes) més m'atreveixo a fer i a decidir... i menys por tinc...

petons!
sargantana ha dit…
encara no son 5 lineas i mira tot el que has fet!
si fas una revista...ni t'ho dic!!
salutacions!
Judith ha dit…
O per aprendre tantes coses com tu...
estrip ha dit…
Assumpta, tot el que dius és.

Xexu, amb aquesta calor, una revista i a l'ombra.

iaiapunkarra, el seny és fer-se vell? jo no ho crec pas. El seny et pot fer decidir ser atrevit en molts moments, no?

khalina, una bona combinació, del cor i mots encreuats.

Onzembre, deixem tornar a en Punset quan afirma en un altre llibre que l'AMOR rau en el cervell. I mentre llegeixo en un altre petit article que les cel·lules del ventre i intestins originalment son germanes de les del cervell, potser entenc això del baix ventre.

Sadurní, Mac-Poc, deu ser això, la lleugeresa.

sargantana, un revista, hauria de ser lleugera. Però només amb els comentaris ja en sortiria una de ben curiosa.

Judtih, no sé si ho acabaré aprenent tot això. Però si que aprenc a passar l'estona.
Núr ha dit…
També serveixen de ventall!
GEMMA ha dit…
Et desitjo un esplèndid hara! Que segur que ja el tens, però tot pot perfeccionar-se! Petons
estrip ha dit…
També tens raó Núr.

Gràcies GEMMA, i tant sempre es pot.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…