Al Japó antic, de guerres i Samurais, aquests a més d’aprendre les tècniques de lluita necessàries per defensar als Senyors i cultivar-se en el Bu-do o el Bushi-do, aprenien altres arts: sa-do (camí o art del te), ka-do (camí o art de les flors), sho-do (caligrafia), ko-do (encens) etc.
Després d’una batalla sagnant on la tensió de la persona i tots els seus sentiments es precipitaven fins a un límit; per retornar a la cama necessària i per aprendre a dominar el cos i els sentiments violents sobrevinguts, practicaven tots aquests altres arts o camins. Amb això aprenien a canviar d’un estat violent a un de calmat, aprenien a dominar l’espasa com si estiguessin fent cal·ligrafia o abatre-la contra els seu enemic amb la calma que els podia donar l’encens o les flors.
Avui dia, necessitem també cultivar-nos en altres camps per evadir-nos de la feina, les cues del trànsit o del frec a frec amb altres persones, i per això suposo que practiquem esports, anem a la platja, pintem, escrivim, etc. Sembla que hi ha un paral•lelisme bastant igual, però hi veig un diferència substancial, ells, els Samurais, eren conscients del perquè feien sho-do o ka-do, i dubto si nosaltres també ho sabem, potser és més per pur plaer que per complir un objectiu.
Després d’una batalla sagnant on la tensió de la persona i tots els seus sentiments es precipitaven fins a un límit; per retornar a la cama necessària i per aprendre a dominar el cos i els sentiments violents sobrevinguts, practicaven tots aquests altres arts o camins. Amb això aprenien a canviar d’un estat violent a un de calmat, aprenien a dominar l’espasa com si estiguessin fent cal·ligrafia o abatre-la contra els seu enemic amb la calma que els podia donar l’encens o les flors.
Avui dia, necessitem també cultivar-nos en altres camps per evadir-nos de la feina, les cues del trànsit o del frec a frec amb altres persones, i per això suposo que practiquem esports, anem a la platja, pintem, escrivim, etc. Sembla que hi ha un paral•lelisme bastant igual, però hi veig un diferència substancial, ells, els Samurais, eren conscients del perquè feien sho-do o ka-do, i dubto si nosaltres també ho sabem, potser és més per pur plaer que per complir un objectiu.
11 comentaris:
sembla ser que alguns de nosaltres practiquem el blog-do...
Crec que hauré de llegir els llibres que tu llegeixes, Estrip, a veure si aconsegueixo desestressar-me una mica.
Nosaltres sempre anem atrafegats, ja sigui en sentit de "moviment físic" (anant amunt i avall per diverses raons) o en sentit de "moviment interior"... Jo, que del primer no en tinc gaire, em faig unes menjades de coco que em canso a mi mateixa i em faig mal.
Hauriem d'aprendre bastantes coses de les cultures orientals.
Per cert :-) deduiexo que "sa" és "te" :-) A mi, doncs, m'encanta el sa. Si en trobés un que fos ben relaxant, si...
M'ha fet molta gràcia el comentari d'en Jordi Casanovas :-) tot i que, a vegades, no sé jo si el "blog-do" no em genera encara més nervis... ai!!
Hola Estrip, comparteixo la teva reflexió. I mantinguem l'esperança de que per aquí el que ens passa és que som lents però anem aprenent, doncs no ho tenim tant arrelat als nostres gens.
Bon blog-do a tots! (m'ha agradat aquest afegit)
Estic molt d'acord amb tu...Bonica reflexió.
Sí, sí, en Jordi hi diu ben clar, el blog-do és el que ens relaxa...
potser no sóm conscients o no ho fem perquè toca, simplement ens surt de dins practicar aquestes arts perquè ens generen plaer, satisfacció.
jo em quedo amb l'art de les plantes, encara que darrerament les orquídies se m'ha declarat en rebeldia.
això si, això del blog-do, fantàstic, també me'n declaro adepta.
Sembla que ens venen de lluny totes aquestes 'activitats extraescolars'. Però com en tantes altres coses, em sembla que s'han perdut els motius essencials, i ara ho fem per d'altres, com per exemple, conèixer gent. Cosa que ens pot fer tenir més estrès, no?
Jordi C, el blog-do, gran!
Assumpta, segur que hi ha un te ideal per tu!
Gemma, optimista, clar que si!
Judith, gràcies gràcies.
Zel, si l'ha encertat de ple!
rits, oh les orquídies, ja els si dius coses maques?
xexu, massa extraescolar si, però aquest seria un altre tema.
Ballem, doncs?
Va, Per caritat! ;-)
http://www.youtube.com/watch?v=jE6zDRVtnAE
Onze de setembre.
(Onzembre)
onzembre, ara que hi ha moltes festes majors segur que de voluntaris no te'n faltaran! ;-)
jo crec que ho fem més per plaer, sense tanta profunditat ni objectius... els samurais eren més disciplinats ;)!
Publica un comentari a l'entrada