Ves al contingut principal

do

Al Japó antic, de guerres i Samurais, aquests a més d’aprendre les tècniques de lluita necessàries per defensar als Senyors i cultivar-se en el Bu-do o el Bushi-do, aprenien altres arts: sa-do (camí o art del te), ka-do (camí o art de les flors), sho-do (caligrafia), ko-do (encens) etc.

Després d’una batalla sagnant on la tensió de la persona i tots els seus sentiments es precipitaven fins a un límit; per retornar a la cama necessària i per aprendre a dominar el cos i els sentiments violents sobrevinguts, practicaven tots aquests altres arts o camins. Amb això aprenien a canviar d’un estat violent a un de calmat, aprenien a dominar l’espasa com si estiguessin fent cal·ligrafia o abatre-la contra els seu enemic amb la calma que els podia donar l’encens o les flors.

Avui dia, necessitem també cultivar-nos en altres camps per evadir-nos de la feina, les cues del trànsit o del frec a frec amb altres persones, i per això suposo que practiquem esports, anem a la platja, pintem, escrivim, etc. Sembla que hi ha un paral•lelisme bastant igual, però hi veig un diferència substancial, ells, els Samurais, eren conscients del perquè feien sho-do o ka-do, i dubto si nosaltres també ho sabem, potser és més per pur plaer que per complir un objectiu.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
sembla ser que alguns de nosaltres practiquem el blog-do...
Assumpta ha dit…
Crec que hauré de llegir els llibres que tu llegeixes, Estrip, a veure si aconsegueixo desestressar-me una mica.

Nosaltres sempre anem atrafegats, ja sigui en sentit de "moviment físic" (anant amunt i avall per diverses raons) o en sentit de "moviment interior"... Jo, que del primer no en tinc gaire, em faig unes menjades de coco que em canso a mi mateixa i em faig mal.

Hauriem d'aprendre bastantes coses de les cultures orientals.

Per cert :-) deduiexo que "sa" és "te" :-) A mi, doncs, m'encanta el sa. Si en trobés un que fos ben relaxant, si...

M'ha fet molta gràcia el comentari d'en Jordi Casanovas :-) tot i que, a vegades, no sé jo si el "blog-do" no em genera encara més nervis... ai!!
GEMMA ha dit…
Hola Estrip, comparteixo la teva reflexió. I mantinguem l'esperança de que per aquí el que ens passa és que som lents però anem aprenent, doncs no ho tenim tant arrelat als nostres gens.

Bon blog-do a tots! (m'ha agradat aquest afegit)
Judith ha dit…
Estic molt d'acord amb tu...Bonica reflexió.
zel ha dit…
Sí, sí, en Jordi hi diu ben clar, el blog-do és el que ens relaxa...
rits ha dit…
potser no sóm conscients o no ho fem perquè toca, simplement ens surt de dins practicar aquestes arts perquè ens generen plaer, satisfacció.
jo em quedo amb l'art de les plantes, encara que darrerament les orquídies se m'ha declarat en rebeldia.

això si, això del blog-do, fantàstic, també me'n declaro adepta.
XeXu ha dit…
Sembla que ens venen de lluny totes aquestes 'activitats extraescolars'. Però com en tantes altres coses, em sembla que s'han perdut els motius essencials, i ara ho fem per d'altres, com per exemple, conèixer gent. Cosa que ens pot fer tenir més estrès, no?
estrip ha dit…
Jordi C, el blog-do, gran!

Assumpta, segur que hi ha un te ideal per tu!

Gemma, optimista, clar que si!

Judith, gràcies gràcies.

Zel, si l'ha encertat de ple!

rits, oh les orquídies, ja els si dius coses maques?

xexu, massa extraescolar si, però aquest seria un altre tema.
Anònim ha dit…
Ballem, doncs?
Va, Per caritat! ;-)

http://www.youtube.com/watch?v=jE6zDRVtnAE

Onze de setembre.
(Onzembre)
estrip ha dit…
onzembre, ara que hi ha moltes festes majors segur que de voluntaris no te'n faltaran! ;-)
Ma-Poc ha dit…
jo crec que ho fem més per plaer, sense tanta profunditat ni objectius... els samurais eren més disciplinats ;)!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...