dilluns, 13 de juliol de 2009

luxúria i castedat

XVI Luxúria i castedat

Al monstre i al seu laberint
pura, riu i mira la bella.
-Aquí la presó és meravella
per art de l'amor indistint...

diria ell. I sota el crin,
ull baix endins, se li escabella,
flor dels seus fruits, la imatge d’ella;
i en una, torna a cent i a vint.

Ella ve del mar –no ho oblida:
ens els seus pits lleugers la vida
crida la terra i crea el jorn;

passa, sense haver estat precència,
l’amazona de l’alicorn;
ha estat allí i no hi és absència.

Carles Riba, Salvatge Cor.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

És un poema difícil d'entendre (al menys per mí, que sóc absolutament profana en la matèria).
He d'aprendre molt encara!! :-)

Passo l'enllaç del teu post als blogs que fan recompte de poemes de Riba posats a la Catosfera en homenatge seu. No et sap greu, oi? :-)

vpamies ha dit...

Estrip, poemes com aquest aclareixen el títol del poemari ribià.

Assumpta, et nomenarem secretària oficial dels jocs de blogs. :-)

Assumpta ha dit...

Jajajaja :-))

Anònim ha dit...

Estrip si tu tornes al Punset jo també hi torno quan tu escrius:

"deixem tornar a en Punset quan afirma en un altre llibre que l'AMOR rau en el cervell."

I jo responc ara i aquí:

Tu, estrip, t'ho creus que l'AMOR (l'escric en majúscules perquè és més que sentiment) rau en el cervell?
El meu cervell és limitat, i no sap comprendre, acceptar i acollir l'AMOR en majúscules, però per contra sí que sap comprendre, acceptar i rebre l'amor (aquest l'escric en minúscules perquè només és un sentiment).

Com veus torno a discrepar d'en Punset, però aquest cop ho faig ara i aquí.

I tu, estrip, et fas aquesta pregunta:

"I jo em pregunto, les preguntes ens bateguen del cor?"

Responc el que crec:

Si es recolzen en l'AMOR, aleshores són exigents batecs de cor; si es recolzen en l'AMOR, estimen sense condicions! Si per contra s'aclofen en l'amor no són exigents batecs de cor, sinó que simples actituds còmodes que no esperen ni vetllen activament en la certesa de l'estimar.

Onze de setembre. (Onzembre)

elur ha dit...

ai Estrip... veig que se t'ha girat feina :P

estrip ha dit...

Assumpta, gràcies per fer-ho, no em sap greu.

vpamies, un luxe de poema, veritat?

onzembre, i si tots els cervells fossin limitats en la mesura en cada un creu o no hi creu amb ells? con l'AMOR o com l'amor.

quina mena de "Salvatge Cor"?

Jo no crec el que tu em planteges sobre la fi de les teves preguntes. L'únic que em descobreixes és que algú si que les ha titllat de poc netes o que han volgut acabar amb elles.
Jo no et jutjo, però endevino prejudicis o mal experiències.

Deric ha dit...

mira, no sé per què però m'ha fet recordar a La pell freda...

Judith ha dit...

Quina poesia més bonica...
Sí,que ès salvatge aquest cor.

estrip ha dit...

Deric, la pell freda, no l'he llegit però han insistit que ho faci.

Judith, el cor de'n Riba devia ser Salvatge.

onzembre, no la responc per cap motiu en especial. Però si tant insisteixes et puc dir que el vers m'agrada, així de senzill, per això és a la porta.

potser l'AMOR serà allò que els enamorats vulguin que sigui. Jo també tinc moltes preguntes sobre l'AMOR i no sé si mai descobriré què és, tot i estant enamorat fins a la fi.

estrip ha dit...

elur, si totes les feines fossin com aquesta, seria genial.