Ves al contingut principal

luxúria i castedat

XVI Luxúria i castedat

Al monstre i al seu laberint
pura, riu i mira la bella.
-Aquí la presó és meravella
per art de l'amor indistint...

diria ell. I sota el crin,
ull baix endins, se li escabella,
flor dels seus fruits, la imatge d’ella;
i en una, torna a cent i a vint.

Ella ve del mar –no ho oblida:
ens els seus pits lleugers la vida
crida la terra i crea el jorn;

passa, sense haver estat precència,
l’amazona de l’alicorn;
ha estat allí i no hi és absència.

Carles Riba, Salvatge Cor.

Comentaris

Assumpta ha dit…
És un poema difícil d'entendre (al menys per mí, que sóc absolutament profana en la matèria).
He d'aprendre molt encara!! :-)

Passo l'enllaç del teu post als blogs que fan recompte de poemes de Riba posats a la Catosfera en homenatge seu. No et sap greu, oi? :-)
vpamies ha dit…
Estrip, poemes com aquest aclareixen el títol del poemari ribià.

Assumpta, et nomenarem secretària oficial dels jocs de blogs. :-)
Anònim ha dit…
Estrip si tu tornes al Punset jo també hi torno quan tu escrius:

"deixem tornar a en Punset quan afirma en un altre llibre que l'AMOR rau en el cervell."

I jo responc ara i aquí:

Tu, estrip, t'ho creus que l'AMOR (l'escric en majúscules perquè és més que sentiment) rau en el cervell?
El meu cervell és limitat, i no sap comprendre, acceptar i acollir l'AMOR en majúscules, però per contra sí que sap comprendre, acceptar i rebre l'amor (aquest l'escric en minúscules perquè només és un sentiment).

Com veus torno a discrepar d'en Punset, però aquest cop ho faig ara i aquí.

I tu, estrip, et fas aquesta pregunta:

"I jo em pregunto, les preguntes ens bateguen del cor?"

Responc el que crec:

Si es recolzen en l'AMOR, aleshores són exigents batecs de cor; si es recolzen en l'AMOR, estimen sense condicions! Si per contra s'aclofen en l'amor no són exigents batecs de cor, sinó que simples actituds còmodes que no esperen ni vetllen activament en la certesa de l'estimar.

Onze de setembre. (Onzembre)
elur ha dit…
ai Estrip... veig que se t'ha girat feina :P
estrip ha dit…
Assumpta, gràcies per fer-ho, no em sap greu.

vpamies, un luxe de poema, veritat?

onzembre, i si tots els cervells fossin limitats en la mesura en cada un creu o no hi creu amb ells? con l'AMOR o com l'amor.

quina mena de "Salvatge Cor"?

Jo no crec el que tu em planteges sobre la fi de les teves preguntes. L'únic que em descobreixes és que algú si que les ha titllat de poc netes o que han volgut acabar amb elles.
Jo no et jutjo, però endevino prejudicis o mal experiències.
Deric ha dit…
mira, no sé per què però m'ha fet recordar a La pell freda...
Judith ha dit…
Quina poesia més bonica...
Sí,que ès salvatge aquest cor.
estrip ha dit…
Deric, la pell freda, no l'he llegit però han insistit que ho faci.

Judith, el cor de'n Riba devia ser Salvatge.

onzembre, no la responc per cap motiu en especial. Però si tant insisteixes et puc dir que el vers m'agrada, així de senzill, per això és a la porta.

potser l'AMOR serà allò que els enamorats vulguin que sigui. Jo també tinc moltes preguntes sobre l'AMOR i no sé si mai descobriré què és, tot i estant enamorat fins a la fi.
estrip ha dit…
elur, si totes les feines fossin com aquesta, seria genial.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...