Ves al contingut principal

277

"L'Amat i l'Amor vingueren a veure l'Amic, que dormia. L'Amat cridà el seu Amic, i l'Amor el despertà. I l'Amic obeí l'Amor, i respongué al seu Amat."

Ramon Llull, 277-Llibre d'Amic i Amat

Comentaris

rits ha dit…
oooh, feia molt que no ens recordaves Llull!
una delícia de cita!
Carme ha dit…
Per anar-se'n a dormir és perfecta... a veure si m'adormo i a mi també em vénen a despertar.
Striper ha dit…
La poesia quin cosa mes bionica!!
XeXu ha dit…
Sembla mentida que aquest home ja tingués les coses tan clares a aquella època. Vaja, tenir-les clares encara, però escriure-les...!
Núr ha dit…
preciós per a començar el dia! sobretot quan ja m'han despertat tots quatre junts: l'Amic, l'Amat i l'Amor... i el despertador! ains...
Assumpta ha dit…
He pensat el mateix que Rits! :-)

Una cita preciosa :-)
Cesc ha dit…
I com interpretar-ho, l'amic... l'amor...cites fantàstiques dels grans de casa nostra...
GEMMA ha dit…
Amat, Amor, Amic... excel.lents aliats!
instints ha dit…
ja deia jo que em sonava això... de l'institut!! Bo bo!!
fada ha dit…
Una bèstia de la paraula. Pocs aconsegueixen igualar-ho, cap superar-lo.
estrip ha dit…
gràcies Amics pel bon despertar!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…