dijous, 24 de setembre del 2009

meditar


"No sé si cal meditar per adonar-se'n que deu minuts poden ser molts minuts"


14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs sí, tot és molt subjectiu... Crec que dependrà de les circumstàncies :-))

Jordi Casanovas ha dit...

això ja ho va pensar l'Einstein fa uns quant anys oi?

Eva ha dit...

El temps és molt relatiu...
crec que s'hauria d'inventar un aparell diferent del rellotge on el temps es pogués medir tal i com el viu cada persona individualment, no sé si m'enteneu... total una embolicada surrealista, però s'hauria d'inventar!

Carme Rosanas ha dit...

Crec que no hi ha manera de fer que deu minuts siguin deu minuts només... sempre la subjectivitat els estira o arronsa. Però viure els deu minuts com a molts minuts pot ser terrorífic o fantàstic depenent de els circumstàncies.

neus ha dit...

goita... si és que en Jordi quasi que m'ha tret les paraules de la punta dels dits!

;)

Anònim ha dit...

I meditar en un segons és possible :) t'ho dic jo!

Judith ha dit...

T'imagines que ens diguéssin que només ens resten deu minuts de la nostra vida?
En aquest cas serien molt pocs...

Les Coses són com Som ha dit...

suposo que cadascú mesura el temps a la seva manera...

Sadurní ha dit...

I és que deu mintus poden canviar la vida d'una persona.

Salutacions,
S.

Sergi ha dit...

Poden ser una eternitat, en segons quina situació, però en altres moments no donen per a res.

fada ha dit...

Coincideixo totalment amb el Xexu, m'ha tret les paraules del teclat.

Striper ha dit...

De vegades tota una eternitat!!

Partícula Elemental ha dit...

Al Marroc el temps és dalinià: maleable, de límits flexibles i contorns imprevisibles. Així una galleda és una clepsidra, i un got de te, una màquina d'aturar el temps.


"Les suisses, ils ont la montre. Les africains, nous avons le temps."


...i tic i tac i tic i tac i tic i tac...

Ma-Poc ha dit...

Si t'estàs 10 minuts meditant sobre els 10 minuts i la seva relativa duració, segur que es fa etern! :)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...