dilluns, 14 de setembre del 2009

moll

Que bé que s'està sota la pluja quan no t'importa mullar-te. Que bé que si està quan has estat per uns moments, negatiu. La pluja et neteja, i sembla que, com més fort plou més energia et dona. La pluja et desintoxica, la pluja si no arronses les espatlles fa que hi vegis més clar, et treu la tensió i et fa sentir fort. Corrents sota la pluja, de nit, esquitxant-te, sota la llum d'alguns fanals, i a l'altre banda, la llum dels hotels on es refugia la gent. Corrents a tocar del mar, es barregen dos sons, les onades contra la sorra i la pluja per tot el teu voltant. Agradable sensació sentir centenars de gotes que et regalimen pel front, per la galta i per les espatlles. Sents la fredor del vent i la humitat de la terra, sents quelcom que et fa que cada passa sigui més ferma i arribes a casa amb l'estranya sensació que em comptes de cansar-te el que has fet és carregar-te positivament. La pluja avui ha estat un regal.

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

Fantàstic!! Magnífic!!

L'he llegit i a mida que anava avançant anava més ràpid a llegir i era com si el propi ritme del text m'anés donant energia...

Vull dir que ho has descrit tan bé, que semblava com si m'hi trobés!

Et felicito :-))

Carme Rosanas ha dit...

Ara sento la pluja... i la fresqueta de la nit. La sento també com un regal... però no surto avui... serà un altre dia. Però m'encanta com ho expliques i des de sempre m'ha agradat molt deixar-me mullar per la pluja.

Striper ha dit...

Jo ahir vaig sentir un xafec sense paraiguies i ..

Sergi ha dit...

Quan vaig sense res que es pugui fer malbé no m'importa mullar-me, fins i tot la sensació pot ser agradable. El que no m'agraden les conseqüències. Arribes on vas tot moll i regalimant, i això ja no em fa tanta gràcia i no em sembla una càrrega d'energia, sinó una càrrega i prou. I més a llarg termini, el refredat, és clar.

estrip ha dit...

Assumpta, gràcies Assumpta, ens fa falta molta pluja, que l'Agost ha estat molt sec.

Carme, i es dorm més bé i tant!

Striper, vas quedar xop?

Xexu, segurament tens raó, però jo em referia a mullar-se quan no importa mullar-te. Llavors és fantàstic!

Kudifamily ha dit...

No m'importaria ara mateix córrer sota la pluja, m'aniria tan bé! Mentre llegia ja m'hi trobava!

... de moment, però, m'hauré de conformar amb una bona dutxa... per aquí comença a bufar la meva estimada tramuntana ;-D

neus ha dit...

oh... i a vegades tan és que es mulli tot, ahir duia el paraigua a la mà tancat... també havia de treure'm una bona dosi de negativitat.

una descripció magnífica Estrip :)

GEMMA ha dit...

La meva relació amb la pluja cada cop m'és més íntima, escolliré el meu dia per entregar-me a ella i quedar-ne ben molla, potser serà prop del mar o dins del mar per tal d'inundar-me al màxim d'aigua, quedant-ne ben xopa i ben plena de sensacions màximes. Que creixem en sensibilitat, no renunciem al sentir!

A mullar-nos més, jo la primera.

Jordi Casanovas ha dit...

Fins i tot quan no et mulles massa, sortir al balcó i veure com plou.

fada ha dit...

El que escrius és molt bonic, però jo, francament, quan plou procuro aixoplugar-me. La gravetat de l'encostipat és directament proporcional a la mullena! Petons.

Ma-Poc ha dit...

A mi m'agrada més veure com plou que mullar-me... sobretot si plou com ahir a Barcelona!

Andrea. ha dit...

I tant, a vegades va bé mullar-se una mica, tampoc cal arribar xops com un poll a casa...
avui només el fet de refescar-me una mica i prou, de fet com que tampoc m'agraden gens ni mica els paraigües ja m'està bé una mica de pluja...

estrip ha dit...

Kudifamily, també serveix un bona dutxa. Hi ha qui necessita dutxar-se molts cops al dia per netejar-se mals rotllos.

elur, amb el paraigua a la mà i tancat encara deu ser millor!

GEMMA, vinga bona mullada!

Jordi C, també també, visualment pot ser relaxant.

fada, vaja, hi ha maneres per no agafar cap constipat. Va!

Mac-Poc, un bon ruixat, ho vaig sentir a dir!

Luthien, bé no cal, però si estem a prop de casa i sense perill de res, no passa res.

kweilan ha dit...

Arribo una mica tard...I menys mal que no me l'he perdut!!

Núr ha dit...

Algun cop ho he fet i penso que ho hauria de fer més vegades! Deixar-se amarar per la pluja és quelcom de meravellós i estranyament ens carrega, com bé dius, encara que ballem i correm!

De totes maneres, el que més m'agrada és la dutxa amb aigua calenta que em faig quan arribo a casa... El cos calent de nou després d'haver-se recarregat! :)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...