dissabte, 26 de setembre del 2009

poders

Es van conèixer de ben joves, han estat sempre enamorats. Ell treballava en en una empresa multinacional del sector del metall i era cap del departament de compres. Ella estava acabant la carrera de periodisme i feia pràctiques en una emissora local. I tot anava bé fins que va entrar a l'empresa d'ell, la Rosa. La Rosa, que gairebé sempre anava vestida amb vestits-jaqueta foscos s'hi va encapritxar, però no pel seu atractiu físic i el seu rostre sempre alegre sinó pel seu potencial.

Mica en mica, ella va anar configurant el seus dos objectius, ell i el seu càrrec a l'empresa. Va entrar al departament comercial encarregada de l'àrea nacional. I li va entrar a ell, presentant-se com una dona lliberal, sense lligams, soltera i mentre no conegués l'home de la seva vida estava disposada a gaudir al màxim d'aquesta seva condició. L'Albert, no li va passar mai pel cap mirar-se-la d'una altra forma que no fos professional i a més feia dues setmanes que sabia que seria pare. Però, les continues reunions i aprofitant un dia que ell estava fent una becaina a l'àrea de relax després d'una nit dolenta, ella el va seguir, hi va entrar i s'hi va estirar al seu costat, va tancar la porta amb clau i va abaixar les persianes perquè no entrés claror. Ell mig adormit, i per culpa del poder de suggestió d'ella, es va pensar que era amb la seva estimada, i es va avenir en un principi al joc que ella buscava. Quan se'n va adonar es va aixecar de cop i es va quedar glaçat en veure-la, mentre ella encara tenia els llavis lluents i la llengua ensalivada de carícies. L'Albert va sortir com va poder i es va sentir-se malament durant molt de temps. Però amb la Rosa es veien cada dia, i amb el temps ella s'ho va fer venir d'allò més bé perquè ell incubés el sentiment i el dubte de que potser no s'estimava tant a la Marta com abans.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Com pot arribar a ser tan dolenta la Rosa? Com es pot fer mal així, d'una manera tan maquiavèl•lica

khalina ha dit...

Ostres amb la Rosa! Per desgràcia existeix gent com ella!
El volia a ell? O volia que ell marxés i ocupar el seu càrrec? Va preparant una situació de mobbing?

kweilan ha dit...

Molt dolenta aquesta dona no? I vols dir que ell al sofà del despatx de la seua empresa no sabia que era la Rosa el que l'estava acariciant???

Anònim ha dit...

Aquí hi ha dues coses... que et pots adonar que això que ha passat et fa veure que t'estimes molt a la persona amb qui estàs o t'adones que pot ser el temps ha deixat enrere la passió del primer dia oi... tots ens equivoquem...

Sergi ha dit...

Quin mal rotllo d'història, sap greu pensar que hi pot haver gent així, amb tan poc respecte per la voluntat de les persones. A més, continuar després de ser rebutjada clarament... quina mala llet.

Judith ha dit...

Suposo que a la llarga l'Albert se'n adona que no es sent tan atret per la Rosa com pensava.Que es recorda de la Marta.

I suposo que la Rosa troba un altre home amb més poder que l'Albert i torna a sentir-se atreta més per l'altre.

Tristes situacions de la vida^-^.

Ma-Poc ha dit...

Buf... la Rosa em sembla força mesquina... Però hi ha gent així!

Assumpta ha dit...

Bona nit. Sóc la Directora General per la zona del Meditarrani d'aquesta empresa i vinc a acomiadar a la Sra. Rosa.

Ja pot agafar una capsa de cartró i anar posant les seves coses.

Passi pel departament de personal a signar el finiquit. Com no l'hem preavisada ja admetem que li hem de donar la màxima indemnització, així no ens donarà problemes, el que volem és pérdre-la de vista quan més abans millor.

berta ha dit...

Amb els sentiments poden passar moltes coses... però aquesta premeditació és molt lletja... I No sé si hi ha gent així, potser sí.

Sort que sembla que l'Assumpta posa justícia! :)

estrip ha dit...

qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat!

faltava dir això!

per cert, Assumpta, ves que no es casin aquests dos!

Assumpta ha dit...

Qui? :-))

Deric ha dit...

hi ha gent així, per desgràcia

Núr ha dit...

En aquest món hi ha gent molt dolenta, i també hi ha gent ingènua...

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha gent que es deixa... afalagar massa. I els altres se n'aprofiten.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...