Ves al contingut principal

2012

Es diu que el poble Maia va vaticinar una fi per l'any 2012. En llegir aquesta frase el més comú, i no en sé la raó, és que per 'fi' s'entengui destrucció, caos, aniquilació. Per posar un cas recent, el més recent, quan les organitzacions de salut han vaticinat pandèmies de la grip A, s'ha creat també un clima de desordre i por de la mort exagerada.

Però és clar, si mirem bé els que els maies volien dir, pot ser no era pas això. Ells parlaven que els humans entrarien en una nova civilització, possiblement una nova transició espiritual en favor de la humanitat i la consciència col·lectiva. Però no sabem perquè, el que predomina ara és una tendència apocalíptica. Això em fa pensar que si controléssim una mica tota aquesta tendència negativa, coses com la grip A, els nombrosos casos de corrupció o bé, qualsevol discussió familiar o entre amics, suposaria un canvi es clar, però no una fi, sinó el començament d'una nova relació o consciència entre les parts afectades.

Per cert la pel·lícula 2012, és pur entreteniment, per aquells a qui els agrada anar al cinema amb tres o quatre litres de cola i un bol de crispetes gegant, que a mi de només mirar-lo em venen tots els mals de panxa. Potser és que també sóc apocalíptic.

Comentaris

Eulàlia Mesalles ha dit…
Potser la clau de tot el que dius esta justament en la paraula "apocalíptica", es projecta la tradició judeocristiana en tot allò que sigui “preveure el futur”. El dia del “judici final”, se’ns abat amb una força de la qual ni tan sols en som conscients.
Striper ha dit…
No anire a veure la pelicula esperare al 2013 per veurala en dvd.
Thera ha dit…
Aish!!!! Si que ens hem tornat un pèl massa 'apocalíptics'...

Per cert, fa tant temps que no vaig al cinema amb una bona capsa de crispetes i refresc inclòs!!! Però, a mi, de tant en tant deixar-me portar per una peli entretinguda i prou ja m'està bé. :)
Assumpta ha dit…
No vols les crispetes? Homeee, porta cap aquí!! :-))

El problema és que sempre hi ha aquella típica pelleta que se'n va per l'altre banda i fa tossir... però, a part d'això... són tan bones les crispetes!! :-)

Tens raó... ja ho deien que CRISI no té perquè voler dir quelcom negatiu, sinó fi d'una etapa i començament d'una altre ;-)
Ma-Poc ha dit…
Les visions apocalíptiques acostumen a servir per posar la por al cos del personal...
kweilan ha dit…
I és veritat que segons on mires tot és un desastre com si no hi hagués res bo, ni nigú treballés professionalment, ni ningú pogués gaudir de res...I jo, la peli, ni amb crispetes...bé, palometes que diem a Lleida!
Cesc ha dit…
Pot ser jo també ho sóc xiquet d'apocalíptic, perquè crec exactament el què tu dius, ni crispetes ni got de coca cola, ni passar l'estona aprendre i com n'aprendríem si prenguéssim nota de totes aquestes coses que ens esmentes.
Jordi Casanovas ha dit…
em fa una mandra aquesta pel·lícula...
XeXu ha dit…
A veure, és clar que som apocalíptics, com se suposa que vendrien una pel·li sobre el tema si el món no s'hagués d'acabar? No aniria ningú a veure-la si una pel·lícula anomenada 2012 parlés de com serem tots d'amics a partir d'aquella data, i que el món serà un lloc millor. Esperem que ho sigui. Però si es destrueix del tot, mira, mala sort.

No me'n puc estar. He rigut molt amb la primera frase de l'Assumpta. No sé, me l'he imaginat dient-la, està escrita com si es digués de veu, i m'ha fet molta gràcia. Mira, em fan gràcia aquestes coses, què vols.
Tirai ha dit…
El 2012 no s'acabarà pas el món, que no ho veuen? Hauria de ser un número capicua! Està claríssim.
Ummm... Tinc una pregunta el calendari Maia no devia ser el mateix nostre, quin seria l'equivalent al seu any?
Apa, bé, si ens queden tres anys potser que ens dediquem a fer... Cadascú que hi posi el què vulgui.
Ah! Si hi ha crispetes les meves que siguin amb sal, gràcies!
(Tenia un bon comentari parlant de les crisis, però no sé on se n'ha anat el noi)
Saeshmea ha dit…
Suposo que aquesta mania a veure 'la fi' com la destrucció del món i la vertadera fi de la humanitat és culpa de la tradició cristiana que ens persegueix a la cultura occidental... Si ens ho mirem com la fi d'una època i per tant l'inici d'una nova té molta més lògica... (no sóc apocalíptica) Jo crec que amb tanta tecnologia i tanta crisi politico-econòmica no estaria pas malament fent-se un pensament sobre com va el món i com volem que continuï...
Certa o falsa, una 'fi' tan propera, es refereixi al qu es refereixi, dóna què pensar...
Assumpta ha dit…
Jajajaja XeXu, a mi m'ha fet riure pensar que t'havia fet riure! ;-)) i, la veritat, fer una cadena de rialles és una cosa mooooolt bona! :-)
elur ha dit…
si s'ha d'acabar el món, no cal preocupar-se.
si no s'ha d'acabar, tampoc.
val més anar fent la viu-viu.
Déjà vie ha dit…
jo aksta peli no pensava veurela, q amb lo car q sta el cine!!! bon final d post.
Sadurní Vergés ha dit…
Ens cal un renaixement, a tots nivells. Tocar fons per adonar-nos que necessitem un canvi. Això o rebolcar-nos en la nostra porqueria eternament.
Joana ha dit…
A mi també em fa mandra...
rits ha dit…
m'agrada aquesta manera de veure-ho! suposo que sempre ens volen fer tenir por, així ens controlen.

et va agradar? mira que moltes de les pelis de crispetes m'agraden, però aquesta.... buf, ni l'he pogut acabar!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…