No sempre es viu en claredats extremes.
Sovint, l'aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.
És bo aleshores reposar una estona
vora d'un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.
Miquel Martí i Pol
14 comentaris:
estrip, si no et sap greu, et «prenc» el poema...
Sempre magnific Marti i Pol el poeta de3l poble.
a part de ser un gran poeta, era un home molt savi.
En Martí Pol, a part d'un gran poeta, era un home molt intel·ligent!
I, sí, ja m'adono que he dit el mateix que Elur, però és el que anava a posar i, quan obro la finestreta de comentaris, he vist que era quasi igual paraula per paraula... i m'he he dit "i per què ho he de canviar? si coincidim, doncs millor" :-))
Crec que vaig a fer aquesta poesia, la meva poesia de capçalera!!!
És cert, i a més està expressat amb agradable tendresa, gràcies per fer-me'l descobrir.
De tant en tant un recés... i amb aquestes paraules que entren tan endins!
Magnífic poema d'un molt bon poeta! El llibre sempre és un bon amic!
just el que necessitava llegir. tb l'agafaré prestat.
gràcies!
Doncs jo també és el que necessitava llegir. Has fet diana avui, amb el poema, ja ho veus!
avui fa sis anys de la seva mort i per això he pensat en ell.
Un bonic homenatge!
quina poca memòria tenim... bé, tinc.
gràcies per posar-la a lloc Estrip.
sou dos grans mestres.
Publica un comentari a l'entrada