Ves al contingut principal

el plet

No sempre es viu en claredats extremes.

Sovint, l'aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.

És bo aleshores reposar una estona
vora d'un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.

Miquel Martí i Pol

Comentaris

Núr ha dit…
estrip, si no et sap greu, et «prenc» el poema...
Striper ha dit…
Sempre magnific Marti i Pol el poeta de3l poble.
elur ha dit…
a part de ser un gran poeta, era un home molt savi.
Assumpta ha dit…
En Martí Pol, a part d'un gran poeta, era un home molt intel·ligent!

I, sí, ja m'adono que he dit el mateix que Elur, però és el que anava a posar i, quan obro la finestreta de comentaris, he vist que era quasi igual paraula per paraula... i m'he he dit "i per què ho he de canviar? si coincidim, doncs millor" :-))
Deric ha dit…
Crec que vaig a fer aquesta poesia, la meva poesia de capçalera!!!
GEMMA ha dit…
És cert, i a més està expressat amb agradable tendresa, gràcies per fer-me'l descobrir.
Joana ha dit…
De tant en tant un recés... i amb aquestes paraules que entren tan endins!
Ma-Poc ha dit…
Magnífic poema d'un molt bon poeta! El llibre sempre és un bon amic!
rits ha dit…
just el que necessitava llegir. tb l'agafaré prestat.
gràcies!
Carme ha dit…
Doncs jo també és el que necessitava llegir. Has fet diana avui, amb el poema, ja ho veus!
estrip ha dit…
avui fa sis anys de la seva mort i per això he pensat en ell.
kweilan ha dit…
Un bonic homenatge!
elur ha dit…
quina poca memòria tenim... bé, tinc.

gràcies per posar-la a lloc Estrip.
Anònim ha dit…
sou dos grans mestres.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...