diumenge, 22 de novembre de 2009

dolor com i quan

El dolor és una percepció, llegeixo amb mota curiositat, i moltes vegades és experimentat sense que existeixi la corresponent base biològica. De la mateixa manera, com que és una percepció i una sensació en la qual intervé el sistema nerviós, en una situació de nervis o de estrès, pot passar que tinguem una base biològica la qual ens hauria de produir dolor, però per culpa de l'efecte de l'ansietat o els nervis no el sentim. Per exemple en una baralla de carrer li poden trencar un braç a una persona i aquesta si està fora de si i en situació d'estrès, pot ser que no senti el dolor i continuï lluitant. O també un esportista en una situació de màxima tensió pot no sentir el dolor d'una lesió que podria ser molt dolorosa. Perquè dic això? potser perquè m'he aixecat amb un cop a la tíbia i no sé com i quan me l'he donat. Una situació curiosa que de tant en tant passa.

15 comentaris:

Saeshmea ha dit...

Molt interessant. Un cop... quan encara duia el ciclomotor, la roda em va relliscar donant la volta a una rotonda, el genoll em va tocar a terra, però com si hi dugués un motlle enganxat, em vaig alçar i vaig continuar el meu camí. Hi havia massa cotxes per aturar-me... Un cop a casa i vehicle aparcat, em vaig mirar el genoll i el tenia vermell, a sang viva. No era res de l'altre món, però fins que no vaig estar asseguda al sofà amb l'alcohol i el cotó per netejar les restes d'asfalt, no vaig notar gens de dolor.

Carme ha dit...

És veritat.

A mi també m'ha passat, de no adonar-me del dolor fins una estona més tard. Sembla que l'estrés desconnecta el dolor?

Clidice ha dit...

diuen que el renecs atenuen la sensació de dolor, tu, per si de cas, digues-la ben grossa ;)

elur ha dit...

A cop calent el mal no se sent :)

espero que es quedi només amb un morat de res.

GEMMA ha dit...

Ok Estrip, ja en sé una mica més!

rits ha dit...

el que a tu et passa amb el dolor, a mi em passa amb el cansament. De vegades puc portar una càrrega de coses molt bèstia per la qual hauria d'estar cansada però no ho estic. No m'ho puc permètre, he d'estar al peu del canó. Quan em relaxo, llavors em surt el cansament ( i pot sortir en forma de dolor, de necessitat de dormir....)

és molt curiós com reacciona el cos humà.

Déjà vie ha dit...

El SNC (sistema nervios central) té la clau. ;)

Núr ha dit...

Totalment d'acord amb la rits! El cansament no surt fins que no et pares a descansar. Pel que fa al dolor... A mi em surten blaus sense saber quan m'he fet el cop... i aleshores recordo que ha estat en empényer malament el sofà amb les cames, o un cop a la cantonada del moble (és que sóc una mica desastre...), però no sé si no sentiria el dolor de trencar-me alguna cosa per molt d'estrès que tingués, eh???

Aquest cos nostre és sorprenent... ains... :D

Cesc ha dit...

El dolor hi és xiquet, viu, mor i es regenera.

kweilan ha dit...

A mi de vegades també em passa que m'he donat un cop i no me'n recordo.

Assumpta ha dit...

Un post molt interessant...

En matèria de dolors resultat de traumatismes, doncs sí que és cert que a vegades sembla que, com ha dit Elur, en calent no es sent el dolor...

Prò hi ha altres tipus de dolors, més constants, més "crònics" als que potser t'hi acostumes, però hi són...

Molt interessant també el comentari de Rits!! Aquesta sensació d'un cansament que "s'aguanta" però que finalment surt de cop, crec que també l'he sentit alguna vegada :-)

estrip ha dit...

Saeshmea, també ho he viscut, també!

Carme, l'estrès és bo doncs en molts casos!

Clidice, renecs, bon analgèsic. Practicarem!

Elur, segur que sí!

GEMMA, ja som dos!

rits, tens raó, podem dir que el cansament és una forma de dolor potser.

Dejà, el SNC, si tinguéssim el control d'ell seriem els amos!

Núr, com quan no et pots posar malalt perquè tens entre-mans alguna cosa important i quan l'acabes, aleshores t0hi poses.

Cesc, malauradament moltes vegades és així però segur que l'optimisme ajuda a passar!

kweilan, i fa ràbia eh!

Assumpta, la costum també te'l fa passar o si més no sembla que no el tinguis però hi és.

Núr ha dit...

Com ho saps... argh!

XeXu ha dit...

No ho sé noi, has estat en alguna baralla de carrer darrerament?

estrip ha dit...

baralla de carrer, no! i ara!