Ves al contingut principal

elx

Un lloc on em diuen que el Valencià només el parla la gent gran, un lloc on hi ha el palmerar més gran d'Europa gràcies a la invasió musulmana, un lloc per visitar, per pensar en que hi ha cultures que aporten i d'altres que s'emporten. Sigui com sigui, sota una palmera també s'hi pot estar i intentar no pensar en res, i descalç, encara que aquesta sigui la capital del calçat!
Una visita molt recomanable.

foto: viquipèdia

Comentaris

instints ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
instints ha dit…
Hauré d'anar a comprar les sabates allà, perquè no en trobo caps que m'agradin!!
Clidice ha dit…
un lloc en la carpeta de pendents :( a veure si m'hi poso :)
Núr ha dit…
No ho sabia, això del palmerar! Sembla increïble, a la foto! :)
elur ha dit…
hi havia una cançó de la Salseta que parlava de sota la palmera... :P
Albert B. i R. ha dit…
Cal reposar sota una palmera per no haver de pensar en aquells que diuen que el valencià només el parla la gent gran.
Baraula ha dit…
Passejar-s'hi i que et contin la llegenda de perquè els pinyols de dàtil tenen com un tall enmig, i sentir de lluny el riu Vinalopó amb la corresponent llegenda del gegant, no té nom. El sud o principi del país és un lloc meravellós i que cal redescobrir sense prejudicis. Com deia l'Ovidi: "País Valencià. Xe, que bonico". Res més a afegir-hi.
Déjà vie ha dit…
Amb quedo amb aquesta frase: "hi ha cultures que aporten i d'altres que s'emporten." trist, melangios i bonic.
Fa temps vaig star al palmeral d'elx, molt xulo!!
rits ha dit…
Una foto espectacular!

Vaig visitar Elx i el seu palmeral quan tenia 14 o 15 anys amb la família. El recordo preciós.
kweilan ha dit…
Jo tb el recordo molt bonic i aquesta zona de les palmeres, em va sorprendre.
Carme ha dit…
Jo com instints, a veure si hi trobo sabates!
XeXu ha dit…
Una ex-companya meva era d'Elx, i als seus 26 o 27 anys parlava un català perfecte. És clar que era qüestió de família, però encara no hi ha res perdut allà baix.
Assumpta ha dit…
I per què diuen que el català només el parla la gent gran?

Quina llàstima, no?
Jordi Casanovas ha dit…
fa molts anys que no hi he estat i en recordo molt poc. És el que tenen les visites professionals gaudeixes poc o res dels llocs.
Cesc ha dit…
Ja intueixo ja que és recomanable i agradable :)
Bé sóc d'Elx, un home madur però encara jove, la meua dona és més jove que jo, tinc un fill de 21 anys i una filla de 20. Tan sols entre la família de ma muller i la meua hi ha més de cinquanta catalanoparlants i abunden els xiquets.
L'ús social és més baix però tenim la tercera part dels xiquets escolaritzats "en català" a preescolar.
Elx passà dels 70.000 habitants de 1960 als 230.000 actuals però en som molts -i de totes les edats- els qui parlem català.
Us aconselle el meu blog on hi trobareu 70 blogs més en català d'Elx i comarca i més d'una trentena de webs.
El meu blog es diu: Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a Guardamar. Visc a Elx i treballe a Guardamar i a Guardamar també hi ha una tercera part dels xiquets escolaritzats en català. I són xifres oficials.
http://www.extremsud.blogspot.com/
estrip ha dit…
Gràcies Joan Carles, va bé tenir un font tant oficial com la teva. I Allò que em van dir només era una opinió d'una persona cercle del qual segurament seria 99% en castellà!
Et faré una visita i voltaré una estona pels blocs d'Elx.
GEMMA ha dit…
Atractiva descripció, Estrip!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…