dijous, 12 de novembre de 2009

de fuga

Era l'hora de dinar, no estava disposat un altre cop a sortir del menjador d'escola amb les mandonguilles aixafades dins la bata i patint perquè no m'enxampessin i me les fessin menjar. Així que aquell dia aprofitant una estona que el bidell havia sortit, em vaig escapar d'escola. De seguida em van passar el nervis de la fuga, vaig anar cap a una casa mig enderrocada, a fer no sé ben bé què. Suposo que a l'aventura i a amagar-me, que voltar pel carrer en un poble, sol i en horari escolar, no hagués estat assenyat.

Uns anys més tard, ja a l'institut, i a segons quines hores podíem sortir al carrer, era com sortir a respirar i a oblidar l'obligació. Després ens ho van prohibir i ens hi vam acostumar.
Uns anys encara més tard, a la fàbrica, quan la feina baixava i sabies que no et trobarien a faltar o t'inventaves alguna reunió, t'escapaves fins al poble a vegades només per fer un cafè que no fos de màquina. Més tard només obrien la porta alhora de dinar, però ens hi vam acostumar.
Ara per sort, no sento que m'he d'escapar d'enlloc. I no sé si és perquè m'he acostumat/acomodat o que realment si que sóc lliure. Bé potser a vegades si que necessito escapar de mi mateix.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, amb la pràctica que tens... en fugues a veure si ho aconsegueixes! Jo segur que no, crec que no m'he escapat mai d'enlloc... però si trobes la manera d'escapar-se d'un mateix, avisa!

Jordi Casanovas ha dit...

i si poguessis escapar de tu mateix, on aniries?

Rita ha dit...

Fugir d'un mateix serveix de poc, quan tornes el primer que et trobes és a tu mateix...

XeXu ha dit...

Tota una vida d'escapadetes. I ara no vols anar enlloc? Si descobreixes la manera d'escapar de tu mateix, explica-me-la.

elur ha dit...

Està bé tenir la sensació de no haver de fugir de res... no sé si mai aconseguirem no voler fugir de nosaltres mateixos i és el primer que s'hauria d'assolir. Som estranys els humans.

Assumpta ha dit...

Darrerament jo també voldria escapar de determinades situacions...

Striper ha dit...

Si trobes on es la porta d'escapar de tu mateix m'avisas.

kweilan ha dit...

No sé, però en certa manera el teu apunt té alguna relació amb el que acabo d'escriure jo.

annna ha dit...

m'agrada viure l'època d'ara xq noto q no he d'escapar de rès i també xq he estat vivint molt temps intentat escapar de mi, del meu món, de moltes coses....quina tranquilitat!!!

Cesc ha dit...

Ho descrius tant elegantment, escapar-se dóna esperit, no escapar-se pot ser mostra que vius lliure, escapat de tot, no crec que t'amaguis tant endins com per escapar-te, però no et passa que necessites fugir corrents de vegades? pot ser és escapar-se de nou...