dijous, 19 de novembre del 2009

cafè-poema


La veritat és simple
reposant entre l'escuma
amb acompanyament.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Tant simple sembla la veritat quan reposes ben acompanyat i l'escuma existeix.

Assumpta ha dit...

I tant que és simple la veritat... simple i maca, bona amiga...

annna ha dit...

La veritat sempre és simple, normalment som nosaltres que potser emboliquem una mica la troca!!!

Sergi ha dit...

Cada matí vaig a fer un cafè de veritat en companyia. Serveix?

Joana ha dit...

Per això no és tan bo el descafeïnat :)

Les Coses són com Som ha dit...

I si no és bo, es nota. La veritat, la més fidel. Muack!!

Striper ha dit...

Un cafe ple de peles de pinyo.

Núr ha dit...

Jo és que avui ja en porto tres... però em sembla que agafaré el panellet que acompanya la tasseta! :9

khalina ha dit...

mmm, ara em prendria aquest cafetó.

Tu creus que la veritat és tan simple

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...