Ves al contingut principal

antireflexió

Als matins donat que últimament en Cuní ha perdut pistonada en les seves entrevistes, m'he aficionat a mirar un documental sobre ciència que fan al trenta-tres. L'origen del món, els àtoms i l'antimatèria. Es veu que hi ha un teoria que diu que tota matèria té la seva antimatèria i que si s'ajuntessin hi hauria una explosió no sé quantes vegades més gran que la bomba més atòmica de les que es puguin crear. Al meu humil entendre hi ha dos mons, el de la matèria i el de la antimatèria i és possible que tinguem un jo d'antimatèria fent de les seves a l'altre món. Així que la meva reflexió ha sigut doble, reflexió i antireflexió. Primer he pensat, que aleshores aquest segon món podria ser el dels blocs, però es clar, no tothom té un bloc, encara que potser qui no el té és que té la seva antimatèria dedicada a unes altres tasques. I en segon lloc que si un bloc és “el primer món” existeix el seu antibloc corresponent. Aquesta antireflexió m'ha agradat, i per això decideixo anar a cercar-lo per l'univers a veure si la teoria de l'explosió és certa.

Comentaris

Deric ha dit…
interessant reflexió... però no miris tan la tele!
XeXu ha dit…
I jo que em pensava que el meu podia ser considerat un anti-blog... vol dir que encara en tinc un altre de pitjor?

Matisaré el que deia en Deric. Els documentals els pots mirar, però després no hi pensis!
Assumpta ha dit…
Raaaaaaaapid!!! marxem tots d'aquí, que com l'Estrip trobi l'anti-blog això explotarà en un tres i no res amb una explosió "no sé quantes vegades més gran que la bomba més atòmica de les que es puguin crear"!!
Joana ha dit…
jejejeej ha perdut pistonada en Cuní, però té metxa per llarg!
mmmm ara que ho dius a Roma vaig veure una oficina que posava anti-màfia :)
O sigui que la teva teoria deu anar per a quí. Fins ara erem uns frikis, els que teníem un blog jajaja i ara m'has desconcertat!
Millor que escoltis la ràdio! Ep...segons quina emisora també fa por :(
instints ha dit…
És que crec que en Cuní se li veu massa el "plumero" últimament...
Ara ja m'he perdut, no sé què pensar del meu bloc... no vaig tant enllà. cony com penses de bon matí!!!
Striper ha dit…
Interesant reflexió pero no se si ajuda a dormir.
Jordi Casanovas ha dit…
un anti jo!!? quin tio més plasta!
elur ha dit…
o sigui que, al final el responsable de l'apocalipsis seràs tu... vaia, vaia...
Carme ha dit…
Bé, crec que jo com l'Assumpta me'n vaig pitant abans que exploti tot. I el meu anti-jo, lluny... estracta de mantenir-lo lluny.

Un conte de terror com els de la bajoqueta, no t'inspiraria aquesta reflexió-antireflexió?
kweilan ha dit…
Entre lo de l'anti-bloc i l'anti-matèria ja m'he perdut.
rits ha dit…
el Cuní ha perdut pistonada? vaja ara que m'hi estic acostumant i aficionant!
el miraré demà aquest programa!!
Ma-Poc ha dit…
curiosa reflexió... però no em veig antireflexionant! :)
estrip ha dit…
almenys veig que els comentaris no són anti. Me'n alegro!
Això de anti de fet donaria per un post llanguíssim a un dels bloc aquests que fan tanta ironia de tot!
Francesc Mompó ha dit…
ni més més, ni menys menys.
Salut i Terra

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...