foto: Mohammed Salem - ReutersEl camí mai no punxa, si hi sabem caminar.
Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…
Comentaris
quina cosa que fa la foto!!! sempre m'ha posat els péls de punta aquestes coses!
Sempre quan entro algú ha dit exactament el que jo anava a dir.
Volia posar "Segur?" ;-)
Bé, en tot cas, la conclusió és que jo no sé caminar, perquè m'emporto cada punxada, xiquet!!
Jo no preguntaria pas ... segur? la foto prou que ho demostra, tots ens punxaríem, però no pas aquell que en sap.
Si ens punxem doncs, aprendre, aprendre i aprendre a caminar...
Ets savi, estrip.
Una abraçada.
és un altre dels exercicis que fan els de les punxes.
doncs jo també he d'apendre a caminar una miketa millor ;-)))
annna
molt interessant el teu blog!!
Assumpta, cap espina que faci mal segur!
Xexu, és una bona solució, però els peus necessiten llibertat de moviments!
striper, tot és relatiu, ja ho diuen.
Carme, jo també ho penso. Però no això de que soc savi.
anna, gràcies, un bloc és una mena de camí.
Eva, ahhh, ja pot ser ja!