foto: Mohammed Salem - ReutersEl camí mai no punxa, si hi sabem caminar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
segur? mira que de vegades camino ben a poc a poc i sobre segur, i tot i així em punxo.
quina cosa que fa la foto!!! sempre m'ha posat els péls de punta aquestes coses!
Jajaja ostreeeees!!! què passa!? jajaja
Sempre quan entro algú ha dit exactament el que jo anava a dir.
Volia posar "Segur?" ;-)
Bé, en tot cas, la conclusió és que jo no sé caminar, perquè m'emporto cada punxada, xiquet!!
Jo, per si de cas, em posaria unes xiruques...
No se , no se.
Genial! em sembla genial!
Jo no preguntaria pas ... segur? la foto prou que ho demostra, tots ens punxaríem, però no pas aquell que en sap.
Si ens punxem doncs, aprendre, aprendre i aprendre a caminar...
Ets savi, estrip.
Una abraçada.
Assumpta, et llegim els pensaments a distància i ens avancem!
és un altre dels exercicis que fan els de les punxes.
segur??
doncs jo també he d'apendre a caminar una miketa millor ;-)))
annna
molt interessant el teu blog!!
Segur que el tio té la llàgrima a l'ull, el que passa que no l'enfoquen de cara.
xo no s'apren el primer dia...
rits, segur que no són punxades sinó pessigolles.
Assumpta, cap espina que faci mal segur!
Xexu, és una bona solució, però els peus necessiten llibertat de moviments!
striper, tot és relatiu, ja ho diuen.
Carme, jo també ho penso. Però no això de que soc savi.
anna, gràcies, un bloc és una mena de camí.
Eva, ahhh, ja pot ser ja!
dejà, res s'aprèn el primer dia, no?
Pot ser al principi, després ni tan sols ho notarem...
Publica un comentari a l'entrada