Ves al contingut principal

camí de punxes

foto: Mohammed Salem - Reuters

El camí mai no punxa, si hi sabem caminar.

Comentaris

rits ha dit…
segur? mira que de vegades camino ben a poc a poc i sobre segur, i tot i així em punxo.


quina cosa que fa la foto!!! sempre m'ha posat els péls de punta aquestes coses!
Assumpta ha dit…
Jajaja ostreeeees!!! què passa!? jajaja
Sempre quan entro algú ha dit exactament el que jo anava a dir.
Volia posar "Segur?" ;-)

Bé, en tot cas, la conclusió és que jo no sé caminar, perquè m'emporto cada punxada, xiquet!!
XeXu ha dit…
Jo, per si de cas, em posaria unes xiruques...
Carme ha dit…
Genial! em sembla genial!

Jo no preguntaria pas ... segur? la foto prou que ho demostra, tots ens punxaríem, però no pas aquell que en sap.

Si ens punxem doncs, aprendre, aprendre i aprendre a caminar...
Ets savi, estrip.


Una abraçada.
rits ha dit…
Assumpta, et llegim els pensaments a distància i ens avancem!
és un altre dels exercicis que fan els de les punxes.
annna ha dit…
segur??
doncs jo també he d'apendre a caminar una miketa millor ;-)))

annna
molt interessant el teu blog!!
Eva Ventura ha dit…
Segur que el tio té la llàgrima a l'ull, el que passa que no l'enfoquen de cara.
Déjà vie ha dit…
xo no s'apren el primer dia...
estrip ha dit…
rits, segur que no són punxades sinó pessigolles.

Assumpta, cap espina que faci mal segur!

Xexu, és una bona solució, però els peus necessiten llibertat de moviments!

striper, tot és relatiu, ja ho diuen.

Carme, jo també ho penso. Però no això de que soc savi.

anna, gràcies, un bloc és una mena de camí.

Eva, ahhh, ja pot ser ja!
estrip ha dit…
dejà, res s'aprèn el primer dia, no?
Anònim ha dit…
Pot ser al principi, després ni tan sols ho notarem...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...