Ves al contingut principal

l'origen de la força

"Antigament el nostre poble no aprenia dels llibres ni dels professors. Tota la seva saviesa i coneixement li arribava a través dels somnis. Posava a prova els seus somnis i d'aquesta manera descobria la seva pròpia força."

Ancià anònim (indi de la tribu chippewa). 1929

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
ostres! que bé m'hauria anat això a l'escola ;)
Carme ha dit…
Que bonic... però jo que no me'n recordo gaires vegades dels somnis, potser no hauria après res de res.
Assumpta ha dit…
O sigui que si jo somio que puc volar, intentaria volar? Una mica perillós aquest sistema educatiu :-))
Striper ha dit…
Coi potser tindrem que somiar mes.
Rita ha dit…
Jo sóc molt dormilega, però em demano si parlem de somiar desperts...
XeXu ha dit…
D'acord, però estudiar una mica tampoc no fa mal a ningú, eh?
elur ha dit…
ummm... una servidora hauria sigut una ignorant rematada. No recordo pràcticament mai què he somiat!
rits ha dit…
una companya de feina va ser cooperant en una tribu indígena a Sudamèrica i m'explicava com cada matí, es feia un ritual de l'estudi dels somnis, per interioritzar com estàs i cap on vas. Justament el que avui relates.

com m'agradaria recordar els somnis!
Déjà vie ha dit…
fins i tot consultaven els oracles per inetrpretar-los. :)
GEMMA ha dit…
Quanta saviesa hi ha arreu!! A desxifrar somnis doncs.
Deric ha dit…
tota la vida em estat equivocats!
kweilan ha dit…
És molt bonica aquesta idea.
instints ha dit…
ah, no ho sabia. Hem de somiar més. Petons (m'encanta la idea)
estrip ha dit…
somiatruites, quina paraula més maca!

alguns ho som, eh!
Núr ha dit…
Abans érem somniadors, ara sóm racionals... No és això?

Algú que no somniava es va emprenyar i va decidir que llegir seria la millor manera d'aprendre...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...