Ves al contingut principal

el vent de dins

Caminava en contra del vent, un vent gèlid i fort molt fort. Com més força feia el vent, més ferm havia de trepitjar. Una passa lenta darrera una altra, el cos més aviat tirat endavant i els braços enganxats a un cos extremadament rígid. La mirada al terra, no veia el que tenia al davant ni el que tenia als costats, però, en una de tantes passes... només en una, s'atura; el vent no l'ha vençut no, s'atura voluntàriament, prova de relaxar-se, el vent no el tira a terra, aixeca el cos, l'esquena recta, la mirada al davant però també a totes bandes i de sobte, el silenci. I el vent que marxa a cercar una altra víctima, aquesta ja no és interessant.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ho hauré de provar... a veure si es dona per vençut amb mi :-)

No sé pas on vius, però jo visc a Reus i és de pel·lícula de por... xiula, bufa, udola...
Carme ha dit…
M'agrada! NO hi ha botxí sense víctima!
XeXu ha dit…
Guanyar al vent déu n'hi do, eh? És tenir voluntat!
Striper ha dit…
De vegades s'ha de guanyar amb contracorrent.
elur ha dit…
és una sensació extraordinària aquesta!
estrip ha dit…
Assumpta, si l'ignores marxa!

Jordi C, plantant cara sí senyor però amb la calma!

Carme, i el vent marxà amb la cua entre cames!

Xexu, dos no es barallen si un no vol. No es tracta de guanyar!

Striper, el corrent de vegades és només un sensació i de fet pot ser no existeix.

elur, però no va gaire bé pel cutis, que talla!
Núr ha dit…
Ho hauria d'haver provat l'altre dia, que gairebé em quedo immòbil per culpa de la força del vent, movent les cames provant de caminar, plantada sempre en la mateixa posició...

El problema és que jo no tinc credibilitat, perquè quan bufa el vent fort em ploren els ulls i, clar!, pots comptar si em prendria seriosament, el vent, a mi, mig plorosa!
elur ha dit…
la pell curtida és la pell interessant! deixa't estar de cutis refinats.
Ma-Poc ha dit…
doncs a mi un dia el vent em va jugar una mala passada ja que s'emportà les meves ulleres... Potser no vaig deixar el cos suficientment rígid... ;)
rits ha dit…
com m'agrada rebre el vent de cara!!! (xò de vegades difícil de derrotar)
kweilan ha dit…
Em sembla que jo sóc una víctima del vent. Bonic text!!
estrip ha dit…
Assumpta, si, pel vent de dins!

Núr, i si fa fred les llàgrimes és gelen a la cara eh!

Mac-Poc, ostres les ulleres, quines coses fa el vent!

rits, difícil, difícil. Però és com aquell conte del vent i el Sol que li volen treure la jaqueta a un home.

kweilan, segur que no és res del que no te'n puguis resguardar!
Núr ha dit…
Ara sí que no podre plantar-li cara al vent, estrip!!! Li tinc més respecte i por que abans, home!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...