dimarts, 31 de març de 2009

les set estacions

Si jo inventés les estacions, no en posaria quatre tal com estan: primavera, estiu, tardor, hivern, sinó que les agruparia així:

Les Set Estacions.

Gener, Febrer
Març
Abril, Maig
Juny, Juliol
Agost
Setembre, Octubre
Novembre, Desembre

El nom que els hi posaria encara no l'he rumiat, però m'hi posaré quan l'estació sigui propícia.
I és clar que després hauria de sortir un nou Vivaldi a fer-ne la música.

dilluns, 30 de març de 2009

llimona i sucre

A la nit, unes maduixes i un suc de fruites sobre el llit. Al matí, una barreta de cereals i un parell de plàtans a l’habitació d’un l’hotel. A migdia, mentre tothom dina, un petit pastisset i un petit passeig. Vora el riu, un entrepà, una amanida i una cervesa fresca. I torna a ser de nit i encara que no puguis sopar en el lloc més alt de la ciutat, ets més amunt que en el lloc més alt de tots, si sopes amb la millor companyia, la millor. I tornes vora el riu, per sobre i per sota la terra. Cansament i plaer embolicats. Et saltes el matí, fas motlles al migdia i dines amb tremolors. Camines amunt ben amunt, amb una crêpe de llimona i sucre, i per la nit la lluna ha canviat un altre cop de fase.

dissabte, 28 de març de 2009

no pararia

...

Plou a la roca
a ritme de musiques
abducció de l’enyor.

et pujo a collibè
i et voltejo marejat
callo el teu nom.

ric a tothora
sembla llunyà trobar-se
en un llit de reis.

...

dimecres, 25 de març de 2009

mentides o veritats

Descobrir que ja no es diu la paraula econòmica quan es parla de la crisi, que hi ha un individu que no menja i que viu dels raigs del Sol, i que molts no podran viure sense una entrada dels U2, no té preu. Llegir que cal un estudi perquè es constati que els menors tenen un fàcil accés a les begudes alcohòliques o que hi ha militars que no saben el turc, és si més no, simple. Però descobrir que al món, hi ha milers de persones que han deixat de creure en la frase digues que m’estimes encara que sigui mentida, a més de no tenir preu, és motiu de celebració, encara que els diaris no se’n facin ressò.

dilluns, 23 de març de 2009

som com som

Un home reptilià: El que està preocupat sobretot per sobreviure i per la bona marxa del dia a dia. S’ocupa del present.

Un home límbic (anomenat mamífer): Preocupat sobretot per repetir el que produeix plaer i és agradable. Evitar el desagradable. Dominat per les emocions, i per les seves conviccions, credos i condicionaments, que provenen del “seu” passat per guiar les seves preferències.

Un home cortical (anomenat intel•lectual): Preocupat sobretot per assimilar la matèria o per acumular-la, per passar al concepte, a l’abstracció i passar a nivells superiors de comprensió de la “seva” realitat. Segons la experiència passada vol anticipar el futur probable.

Sigui quin sigui el que predomina a cada un, som 50.000 bilions de cèl•lules, 10 bilions de neurones i 500.000 bilions de bacteris.

I de blocs, segur que també n'hi ha de reptilians, límbics i corticals.

divendres, 20 de març de 2009

erupció

Contra l'aclaparant - Stéphane Mallarmé
Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
(imatge: www.avui.cat)

dimecres, 18 de març de 2009

usb

Després de dinar, la biblioteca és quan més buida està, i avui exageradament, tota una sala per mi sol. Per sentir-me important i centre d’atenció m'assec al mig de tota la sala, davant d'un ordinador. Entro el nom d'usuari i la clau, les tecles ressonen al buit. Segur que algú amb la oïda molt fina hagués estat capaç d'endevinar com em dic i quin paraula de pas faig servir.

Una vegada arrencat el sistema me n'adono que algú s'ha deixat el seu llapis usb connectat. I la meva curiositat últimament distreta s'ha despertat de cop. No he pogut evitar fer un cop d'ull al que hi havia dins. En un llapis de quatre gigabytes de memòria on hi cabrien milers de memòries de milers de vides només hi havia un arxiu de poques desenes de bytes. Un arxiu que ha pres per mi un caire misteriós. L'he obert i m'he trobat això:

Aquells cabells finíssims
van insistir un dia
perquè els acaricies.

Les seves paraules d'amor
sense complexes,
van anar omplint el cor
i acolorint el perfil
d'un sentiment bessó.

Un so de l'ànima
que sembla que no hi és
però que espera,
i ara quan més necessita donar-se
més motius li dones
per enamorar-se.

De sobte sento que algú treu el cap, em giro i veig que s’esmuny rera una columna una cabellera llarga. Ho tanco tot, deixo el llapis tal com està i marxo pensant que la persona que ha escrit això ho vindrà a recuperar així que em vegi sortir.

dimarts, 17 de març de 2009

setanta-sis

Un secret d'amor sense revelació dóna passió i llanguiment; i revelar l'amor dóna temor per fervor. I per això l'Amic de totes maneres té llanguiment.
(Ramon Llull - Llibre d'Amic i Amat)

divendres, 13 de març de 2009

divendres faves tendres

Coses per fer el cap de setmana. Apuntar-se a la nova escola catalana de pastors, marxar a Bangkok a celebrar la diada nacional dels elefants, o al festival Holi del la India, la festa del color. O a París, a la setmana de la moda, a Xile a veure com el gran iceberg recula. Potser a dormir en alguna facultat en protesta, a Catalunya, Itàlia o a França. A robar pedres de l’arc de la capella de Sant Pau a Susqueda, si és que n’han deixat alguna. Anar a veure en Madoff a la presó. Implantar-se un dispositiu usb al dit o una mini-camera en un ull.
Em sembla però, que el millor serà que m’assegui al balcó de casa, a gaudir del Sol, comprar tots els diaris, i llegir només les contraportades. O bé, planificar el següent cap de setmana.

dimecres, 11 de març de 2009

dimecres llop

El dimecres és un bon dia per sentir-se home llop:

L'home llop
(Enric Casasses)

Sóc l’home mort
Sóc l’home fort
Sóc l’home nou
Sóc l’home gros

Sóc una dona
Sóc una nena
Sóc un vedell
Una cullera

Sóc l’home bo
Sóc l’home gol
Sóc l’home d’or
Sóc l’home sol

Sóc una pua
Sóc una rata
Sóc un ou dur
La palangana

Sóc l’home jo
Sóc l’home això
Sóc l’home allò
Sóc l’home i prou

Sóc una fira
Sóc una trampa
Sóc un forat
Pastura.

dilluns, 9 de març de 2009

dilluns pinotxo

Un dilluns és perfecte per recordar somnis entre boires (Sangtraït, 1991). Un dilluns és perfecte per preguntar-se si ara Pinotxo triomfaria. Un dilluns és perfecte per arribar carregat davant la porta de casa i adonar-te que tens la clau a l’altre butxaca del pantaló. Un dilluns és perfecte per llevar-te al matí en el pis més alt d’un gratacels i veure el núvols per sota teu perquè has dormit amb la Lluna i ara veus el Sol. I un dilluns és perfecte per escriure quelcom sense sentit.

diumenge, 8 de març de 2009

mme boulot

“Si estimes la feina tant com la Mme. Boulot tot el món t’aplaudirà. El treball és salut...”.
Això va repetint-se la Mme. Boulot. S’aixeca a les tres del matí, esmorza, llegeix, neteja el vidres, el terra, treu la pols de tots els racons de la casa i del paller. Sense un minut de repòs, i sempre cantant “el treball és salut” fins que un dia es posa malalta i ha de deixar de treballar tant.

Aquest és un dels molts contes per nens i no tant nens de Roger Hargreaves de la col•lecció MADAME.

divendres, 6 de març de 2009

ànima gran

Molts dirien que aquestes sandàlies tenen ànima, i potser només una persona diria que no, el seu propietari.

Aquest i altres objectes ha sortit a subhasta. I em pregunto, qui està més equivocat i pensa en excés en aquesta ànima, els venedors que en volen treure un gran pessic o la gent que ho reclama precisament per conservar-ne la memòria?

No conec gaire la seva història, però em fa l’efecte que a ell no li agradaria ni una cosa ni l’altre.

dimarts, 3 de març de 2009

sentit

Coses que he sentit a fora i dins:

"pongame un maleta también para el portatil, no lo voy a sacar de casa pero es pa tenerla"

"Un artista no és un tipus especial de persona, sinó que cada persona és una classe especial d’artista". (Ananda K. Coomaraswamy)

"Dins d'escriure hi ha un sol riure
que no és pas el que jo escric,
Dins l'abric hi ha un sol ric
que m'escalfa i m'acompanya
en el camí d'aquest meu viure."