Ves al contingut principal

carta al Sol

Estimat Sol,
abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho hauràs perdut. Estic aprenent a saber passar sense tu, i vull que sàpigues que si un dia ben d'hora al matí, quan encara tu no tens costum de sortir, jo marxi, no t'esperaré. Si després, tu vols, ja em vindràs a buscar, doncs no penso esperar-me a veure si surts o no i després quedar-me penjat. Pensava que érem amics, o que la nostra relació era diferent. Segurament és culpa meva per haver-te entès malament des d'un principi, però no pateixis que no passarà més. A més, m'he comprat material que em permetrà no necessitar-te, ja saps que aquí gairebé tot s'arregla amb diners i tu no n'ets pas l'excepció. Bé, no et vull escalfar més el cap, si necessites res ja saps on visc.
De tot cor, una abraçada ben calorosa
Estrip

Comentaris

elur ha dit…
No'm diguis que t'has comprat una màquina de raigs uva, no et feia pas d'aquests mira... ;P

Espero que malgrat el Sol t'hagi deixat estiguis prou bé.
Una abraçada!
estrip ha dit…
I ara, no! Una bufanda i uns guants!
Tirai ha dit…
Hahaha Ostres! Estic pensant que... res... que també trobo a faltar el solet. Però, mira, com a mínim avui plou que aquests últims dies ennuvolat i sense ploure era ben trist!
GEMMA ha dit…
Estrip veig que coincidim en el tema del post d'avui, et faré un link des del meu doncs!

Sol i energia, carai.
òscar ha dit…
Estic amb tu: el sol és un tros de desagraït que s'oblida fàcilment de les hores i hores passades amb ell. Fins i tot al setembre, quan tothom començava a deixar-lo de banda, jo estava allà fent-li costat.

Bueno vaaaa ... una altra oportunitat sí que li donaré :)
Assumpta ha dit…
Doncs jo no li diria ni "Estimat" ni res... perquè, de fet, jo ja no l'estimo... i, si torna, vull que sàpiga que estic molt enfadada amb ell i que, perquè el perdoni, haurà de lluir, com a mínim, una setmana seguida i venir-me al darrera.

Ah, si us plau, Estrip, digues-li tu de part meva perquè jo no li vull ni dirigir la paraula. Gràcies.
elur ha dit…
ja m'ho pensava, però estàs bé, no? :)
XeXu ha dit…
Ja ho sabia jo que el Sol no era de fiar. En canvi, de la pluja sí que te'n pots refiar. Almenys, sempre que rentis el cotxe, allà la tindràs.

El Sol es pot esperar a tornar. A mi ja m'agraden els dies ennuvolats.
joanfer ha dit…
I tant, que no és de fiar! Jo fa anys que li sóc infidel amb la lluna...;P
kweilan ha dit…
A Lleida ens estem dies i dies sense sol perquè tenim boira. Aquest any tenim pluja com tot el país...però t'ho dic per experiència quan torni a venir, li perdonarem tot.
Carme ha dit…
Estic amb kweilan...
li perdonarem i el tornarem a estimar amb bogeria, sobretot a l'hivern.
estrip ha dit…
Tirai, potser si que val més un bon ruixat!

GEMMA, Sol i energia. Gràcies!

òscar, aquest Sol no et mereix!

Assumpta, aquesta nit li donaré el missatge.

elur, si si, merci.

Xexu, doncs ja fa dies que m'espero a rentar el cotxe i no puc perquè plou.

joanfer, i ja ho sap? ai ai ai...

kweilan, és que aquí no estem tant acostumats a veure'l poc.
estrip ha dit…
segurament teniu raó Carme!
Deric ha dit…
jo també havia pensat en una làmpada de raigs uva!
A mi m'agrada el sol, no vull passar d'ell, si no que vingui sovint.
Rita ha dit…
Doncs jo, malgrat les seves escapades, li segueixo sent fidel i l'esperaré fins que es cansi de voltar i torni perquè el que ell em dóna, no m'ho dona ningú més.
Bona nit!
Jordi Casanovas ha dit…
recollida de firmes ja!
elur ha dit…
me n'alegro :)

(si voleu sol us envio el que fa a Girona, de debó, fins i tot hi posaré un llaç... jo vull que plogui!)
estrip ha dit…
el Sol sembla que ja ha tornat. Al final no caldrà recollida de firmes. Ara hauré de tenir una xerrada amb ell, cara a cara!
Assumpta ha dit…
Per aquí també es passeja... però sembla que no s'atreveix a parlar amb ningú, la gent el mira amb cara de desconfiança, pensant que aviat marxarà... a veure si en treus alguna cosa, Estrip
barbollaire ha dit…
doncs per aquí també ha torna...
Però alguna cosa li heu fet perquè no esclafa gaire (cosa que ja m'està bé! que no li toca encara...)

De tota manera si marxés i tornés la pluja i/o neu... doncs mira, tampoc em faria res.
Goculta ha dit…
Avui fa un dia perfecte, sol i fred. Jo no demano més.
Assumpta ha dit…
Goculta: Definició genial de DIA PERFECTE: Sol i fred ;-)

Ja va bé, ja, que no escalfi gaire, Barbollaire! :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…