Ves al contingut principal

començament

FERRO GUERRA CORRE CANYA

Cada paraula
m'estripa un tros de vida
amb cada estrip
em faig més poderós
com més poder
més m'arracono i ploro
com m'és m'amago
més em sorprèn divendres
les seves mans
i els ulls que m'endevinen.

BEURE CAURE RIURE PLOURE
Enric Casasses - Començament dels començaments i ocasió de les ocasions

El millor regal és el començament.

Comentaris

Striper ha dit…
De vegades el millor regal es acabar, ho millor nio haver començat.
estrip ha dit…
si acabar també és un començar, el millor regal és el començament!
Assumpta ha dit…
Els començaments són molt màgics :-)
Albanta ha dit…
Però és necessari començar,... i seguir per poder arribar... Així que.. endavant, comencen aquest any amb decissió i ganes!!
Molt Bon Any!!
elur ha dit…
De totes maneres jo espero que aquest any s'acabi millor del que ha començat... :)

Estripa, estripa, que quan no ho fas se't troba a faltar!
Carme ha dit…
A mi me'l van portar els reis de l'any passat, el llibre!

El començament sempre és important!
XeXu ha dit…
I aquest poema te'l van escriure per tu, no?
Rita ha dit…
Endevinem-nos doncs...
Bona nit!
rits ha dit…
un poema fantàstic. cada paraula el que desemboca, un munt de sentiments!
Deric ha dit…
els començaments són sempre un repte
khalina ha dit…
sembla un poema dedicat per a tu :)
estrip ha dit…
Assumpta, i tant, màgics és la paraula!

Albanta, bon any! i endavant!

Elur, segur que si, doncs! Girona és una ciutat màgica!

Carme, doncs a mi aquest any, a vegades el reis passen uns dies abans.

Xexu, puc pesar que si?
Rita, bonica paraula eh, Endevinem-nos!

Rits, en Casasses és un artista genial!

Deric, de reptes vivim, i de començaments.

khalina, el llibre sencer és el que m'han dedicat. El millor regal!
sanset i utnoa ha dit…
Tot, almenys, ha de tenir un bon inici.

*Sànset*
annna ha dit…
Sempre i per damunt de tot el què ens passi un començament és una nova esperença.

;.))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…