Ves al contingut principal

en Teo fa un post

Mentre la observo fullejant el conte de'n Teo a la granja, penso en l'edat que ara hauria de tenir aquest personatge si l'haguessin fet com en Harry Potter, és a dir, créixer amb el pas del temps. Comptant que fa 33 anys de la seva primera publicació més els anys que sembla que té ell en els contes, quatre o cinc, això dóna 37 o 38. I em venen al cap un reguitzell de títols per els nous capítols. Primer de tot, i sense vacil·lar, en Teo escriu un blog, després en Teo es fa un hipoteca o en Teo és a l'atur... i així aquests altres: En Teo torna a casa dels pares, En Teo al twiter, En Teo arriba tard per culpa de la renfe, En Teo es revèn el seu carnet de soci,...

Comentaris

XeXu ha dit…
Hahaha, on es compren aquests títols, jo me'ls vull llegir!! No et deixis 'Teo surt de la clínica de rehabilitació' o 'Teo es queda sense punts al carnet'. Aquests són dels bons.

En Teo és més gran que jo, iupi!!
Clidice ha dit…
millor que es quedi on és, no em vull imaginar en Teo calb, amb barba de tres o quatre dies, amb una cigarreta a la comissura dels llavis, mal vestit i amb símptomes evidents d'alcoholisme, per exemple :P
Lluís Bosch ha dit…
Tret de l'alcoholisme (que no vol dir que no tasti el vi de tant en tant) la Clidice m'acaba de descriure com un Teo en l'edat adulta. No sé què pensar.
Albert B. i R. ha dit…
Pobre Teo! Que es quedi tal com el van narrar al seu temps, millor!
Ma-Poc ha dit…
Haha... haurem de llegir aquestes noves històries d'en Teo... També hi haurà en Teo té fills (i així podem tornar als llibres infantils que es diran El fill d'en Teo juga a la Play, etc..
kweilan ha dit…
És tan mono el Teo! he rigut llegint el teu apunt i les comentaris que t'han deixat.
Carme ha dit…
Molt divertit... crec que els autors-editors del Teo s'ho hauran de plantejar... estaria bé llegir-los.
Carme ha dit…
pPr cert... què tal "Una llaminadura" de Muriel Barbery. Em va agradar tant L'elegància de l'eriçó, i em van dir que era molt més fluix i ara gairebé no m'atreveixo a llegir-lo...
Assumpta ha dit…
Aquest post teu és una genialitat :-)

Sempre m'agrada el teu blog però a vedades tens uns rampells d'inspiració que són massa :-)
rits ha dit…
sempre em va semblar una mica soso, en Teo, ho sento.
Espero que amb els anys, hagi aprés un munt de coses i tots els títols no siguin tan ensucrats.
38 anys, ja....ais, que ja tindrà cabells blancs a la seva cabellera pèl-roja!
Deric ha dit…
Doncs ja saps, toca escriure'ls, encara que sigui al blog, m'agradarà llegir-los.
Joana ha dit…
En Teo pare explica contes del petit Teo al seu fill ...:)
estrip ha dit…
Xexu, segur que tindrien tirada eh! Jajaja, el carnet de punts, bo!

Clidice, millor fer un Teo sobri no?

Lluís, Diguem-ne doncs en Teo al curs de tast de vins, no?

Albert, no, aquí o tots creixem o ningú!

Ma-Poc, t'animes a escrire'n alguna?

kweilan, que fàcil és treure-li la innocència que té eh!

Carme.si podria funcionar. Una llaminadura, fluixet, opino igual que la teva altra font.

Assunpta, gràcies, m'agraden els rampells!

rits, doncs entre tots ja li hem tret el sucre!

Deric, seria una bona iniciativa, ara que estem de concurs!

Joana, això seria el més normal i bonic.

Jordi C, En Teo surt de l'armari!
Rita ha dit…
M'encanta el suc que li pots arribar a treure a qualsevol cosa, imatge, paraula, personatge... :-)
GEMMA ha dit…
Jaja, simpàtic post Estrip, enginyós! I si posem titols després de prendre'ns un licor (relacionant-lo amb el post superior) surtirien més atrevits i disparatats! Merci mon ami...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…