Ves al contingut principal

taxi

DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004
Aquest cop li diré al taxista que canvii d'emissora, que no em miri tant pel retrovisor i estigui més per la carretera, que tanqui la finestra i que condueixi amb més suavitat. Ara bé, si sóc així de dura quan li demani un descompte amb un dolç somriure dels meus, me'l farà? Em sembla que no, i em sembla també, que trucaré a la línia rosa del taxi perquè em vingui a recollir una dona.

El relat conjunt de gener.

Comentaris

kweilan ha dit…
Un relat molt actual i que posa sobre la taula un tema que si més no, donarà que parlar.
Elvira FR ha dit…
Directe i ben trobat!
Rita ha dit…
Encetem polèmica? ;-)

Bona pensada!

PS Que consti que no hi estic d'acord amb els taxis rosa.
XeXu ha dit…
Home, això seria tenir una mica de morro, no? Hehehe.
Albert B. i R. ha dit…
Un tema interessant el dels taxis rosa. Crec que qui vulgui conduir-ne un, cap problema. Tot i que des d'un punt de vista econòmic pot semblar negatiu perquè es limita en clients, tb pot ser la forma de diferenciar-se i captar un públic fidel. L'experiència mostrarà si té èxit o no.
Assumpta ha dit…
Es pot demanar descompte a un taxista??? Mai a la vida m'hagués passat pel cap! :-DD

Curt i divertit!! :-))
fanal blau ha dit…
Jo no li demanaria descompte, però de vegades si li demanaria que obrís la finestra per ventilar!!!
Bon relat!
Carme ha dit…
Descompte... una mica de morro si que té!
rits ha dit…
es poden demanar descomptes al taxi? vaja, doncs quantes vegades m'han prés el pèl darrerament!!!!

això, això, res de simpaties si escolta certa emissora!!!!
barbollaire ha dit…
descomptes?
per ser família nombrosa?
per ser del club super 3?

I si a mi m'agraden més els blaus, que els grocs i negres i el roses?

Gran relat!
khalina ha dit…
jo, com pocs taxis agafo...

Però bé, si la taxista és dona tam´bé pot sernit certes emissores i portar la finestra oberta i ...
Jordi Casanovas ha dit…
Bon relat! però es comença amb taxis rosa es continua amb els de l'arc de sant martí i s'acaba com?
La Meva Perdició ha dit…
Aquesta dona, hem sembla que demana per tot. No voldria ser el taxista que la porta. ^_^
garbi24 ha dit…
Crec que te tota la raó...no diuen que el client sempre te la raò?
qui paga mana......
Déjà vie ha dit…
m'hi jugo la pell q no aconseguira cap dscompte... ;) bona pensada d relat!
Alepsi ha dit…
Jajajaja! Ben trobat!!!
Ramon ha dit…
Bon relat...

Sempre planificant...
estrip ha dit…
Gràcies a tots.
Un tema curiós certament... el temps dirà si té èxit. Una bona iniciativa, perquè no?
- assumpta - ha dit…
Original proposta, igual que el nou servei. Bon relat.
=)
Pd40 ha dit…
Descompte a un taxi? No ho he vist mai :P Al contrari, a vegades has de mirar que no facin un 'tour' no desitjat.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…