dimarts, 26 de gener de 2010

osho

Fa poc he descobert Osho. M'han deixat en préstec “El verdadero sabio”. Val a dir que allò que en un principi m'ha dit qui me l'ha deixat es compleix, és una mica radical i carrega contra totes les religions. Però no contra Déu, al qual li dona un altre significat diferent, un significat que moltes altres persones ja el creuen així. Però a part de tot el tema religiós, el motiu d'aquesta entrada és una metàfora que fa servir ell per dir de quina manera podem veure la vida de cada dia, la rutina, l'avorriment de fer sempre el mateix.

Explica que un nen quan un dels seus pares li explica un conte, i quan aquest acaba, el nen li demana un altre cop, li torna a llegir, i el nen l'escolta com si fos un nou conte. En acabat hi torna, - torna-me'l a llegir, diu, i la cara del nen és d'il·lusió nova altre cop. Per un adult el conte sempre és el mateix. Si ho interpolem a la vida quotidiana, l'adult actua igual que la repetició d'un conte que es fa avorrit. Així que, el que recomana és tenir la il·lusió i l'actitud d'un nen quan li expliquen milers de vegades el mateix conte, i que si observem bé veurem que no tots els dies son iguals.

Un altre sentiment que m'ha produït aquest polèmic home, és descobrir, una vegada ja immers en la lectura, qui era. Tot i que no he aprofundit, en un primer moment he de reconèixer que m'ha produït un cert rebuig, no el suficient per deixar el llibre, perquè al final qui llegeix i interpreta les seves paraules sóc jo amb tota la meva llibertat i intentant quedar-me amb el que em sembla positiu per mi. Això m'ha fet plantejar la següent pregunta: el passat d'un autor, escriptor, director de cine, pintor, filòsof o matemàtic, pot arribar a ser tant influent com per deixar de llegir-lo, veure'l o escoltar-lo?

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Val, ho admeto, quan he llegit "Osho" he pensat això:

8

Ho dic de veritat, eh? :-))

No sé si em refiaria jo massa d'aquest personatge (he buscat per Google qui era perquè no en tenia ni idea... quan ho he llegit m'he recordat d'algunes coses...)

XeXu ha dit...

No l'he llegit i mai no m'ha atret. He hagut de buscar per què parlaves del seu passat, mai m'havia preocupat de conèixer res d'ell. Penso que no és que el passat sigui tan influent, és que nosaltres el fem així amb els nostres prejudicis. Això i que ell va perdre bona part de la seva credibilitat.

Carme ha dit...

Jo vaig llegir una vegada un llibre d'Osho, no recordo massa per què però sé que no em va agradar massa.

I no sé si és exactament el passat el que em sembla important, però si la seva vida. Podria ser que fossin prejudicis, no ho descarto pas. Però segons quines coses faci a la vida, un autor pot deixar d'interessar-me.

Avui pensava això mateix dels nens, amb el meu nét, que es petit i sempre li agrada el mateix conte i el mateix episodi de Pocoyó una i mil vegades i jo pensava que a ell li deu passar el que a mi amb la música. Com més la conec, més la gaudeixo. Una peça nova que no he sentit mai em pot agradar o no, però quan ja sé què vindrà més tard la gaudeixo molt més.
Clar que si no m'agrada, cada repetició se'm fa més pesada.

I a la vida una mica igual, hi ha rutines que m'agraden molt i altres que no m'agraden gens.

GEMMA ha dit...

Estrip a la teva darrera pregunta, conesto que SI.

I ells dies mai són iguals, mai, i nosaltres tampoc ho som!

Bon dia de dimecres.

elur ha dit...

A mi el tarannà d'algú em pot fer no deixar-lo de llegir, escoltar, etc, etc... sinó ja ni començar. Potser és un error però coi, som subjectius, què vols fer-hi.

D'Osho tinc un llibre que vaig començar però no acabar, 'El pájaro al viento', el coneixia (a l'autor) vagament abans de comprar el llibre però em sembla que em vaig deixar seduïr pel títol... no sé perquè :P

Malgrat tot té interpretacions de la realitat força interessants, després sempre depèn d'¡un mateix a l'hora d'aplicar-se el conte, cada dia nou tot i ser sempre el mateix.

A casa vam torturar a la mare amb el conte de les set cabretes i si canviava alguna coma protestàvem.

iaiapunkarra ha dit...

Vigila no acabis fent reikis i aquestes coses, ara... (És que m'ha fet recordar aquell budista amb qui vaig estar liada. Algun cop m'havia parlat d'aquest tipus, i va acabar que gairebé no follava, i si ho feia, havia de meditar abans)

estrip ha dit...

Assumpta, em refio de mi mateix.

Xexu, i al final tot el que es pugui dir d'ell, poden ser també interpretacions interessades. Segons l'epoca, el context, i moltes altres coses...

Carme, però tot i així hi han xoses interessants. Aquesta metàfora no és la única. Però entenc que el que un faci a la vida és important perquè els altres l'ignorin o no.

GEMMA, nosaltres tampoc, és ben veritat. Això també ho diu Osho.

elur, quines criatures més exigents, ni una coma! segur que us colava alguna cosa que no us n'adonàveu.

iaiapunkarra, doncs mira que a osho se'l coneixia també com a guru del sexe.

kweilan ha dit...

Segons quin sigui pot passar que no vulguis llegir res d'ell.