Ves al contingut principal

vestit

Aquests dies de vent i d'avets a les voreres, de retorn a casa un vespre fred, camino a les fosques i passo per davant d'una jardinera de fusta, posada expressament per a desar-hi els arbres desvestits després del Nadal. Me'ls miro sense saber què pensar, abonament per a la terra potser, potser per una terra on hi creixeran altres arbres, potser per la terra d'una casa amb plantes que donaran la benvinguda a una nova parella, a una nova família, i una nova il·lusió, on un dia potser, hi haurà un altre arbre que serà, vestit i desvestit.
Dono una última mirada abans de pujar pel carrer de casa, i un arbre encara té, clavat d'una branca un full. L'hi ha dut el vent o bé s'han oblidat de treure'l per no deixar-lo desvestit del tot?

El paper diu així:

El vent que ve del nord
s'omple de calidesa quan:
passeja pel sud,
es perd uns dies
en un llunyà oest
i s'enamora
en acaronar l'est.

El vent que ja no és vent
la brisa i el poema que no escric
és sentit, a cau d'orella
i descosit per un foc lent.

Comentaris

khalina ha dit…
ostres, quin post tan tendre i bonic! I amb esperança pels arbres desvestits
XeXu ha dit…
Feia ja temps que no trobaves una nota de les teves. És l'última paraula dels arbres abans de ser reutilitzats.
Assumpta ha dit…
M'encanta quan "et trobes" papers amb escrits tan bonics!! :-))

Ets molt afortunat! ;-) Jo no en trobo mai... potser és que pels carrers on jo passejo la gent no està tan inspirada...

Menys mal que els que tu trobes els comparteixes amb nosaltres, perquè són preciosos!!!
sargantana ha dit…
m'ha enternit...que maco!!
bona setmana!
elur ha dit…
Bon dia i bona troballa.
A mi els arbres de nadal ja em fan pena quan els veig abans de festes, desemparats esperant al seu botxí.
Una abraçada, Trobador.
Carme ha dit…
Són genials els teus papers trobats i els teus poemes!

Una abraçada. Bona setmana:
rits ha dit…
quina sort que hagis trobat aquest poema tan bonic!!!!

m'agrada pensar que dels arbres de Nadal se'n farà adob per a les plantes de les noves llars de parelles i famílies!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…