dimecres, 27 de gener del 2010

la forma de les coses

Quan ho canvies tot per amor...
Aquesta és la frase que acompanya al títol de l'obra La forma de les coses de Neil Labute i dirigida per Julio Manrique. La fan al Club Capitol i em sembla que només li queden dues o tres setmanes de cartell. No sé si després faran bolos, però tant de bo, perquè repetiré.

L'obra ens planteja què som capaços de fer per amor, com una persona a la qual se li tiren quatre floretes es torna manipulable. Però no parla només d'amor cap a les persones o d'amor cap a un mateix, l'amor a l'art també hi té la seva presència d'una forma molt original. I no aprofundiré més, perquè tot és susceptible de sorpresa.

Un text genial en forma de comèdia i de tragèdia si es vol mirar més des d'aquest punt de vista, i uns intèrprets que amb cada gest et transmeten a la perfecció l'essència pròpia del personatge.

11 comentaris:

kweilan ha dit...

Té molt bona pinta. A veure si van per "províncies" i la puc veure.

Assumpta ha dit...

Ostres!!... Es dur això, eh? "com una persona a la qual se li tiren quatre floretes es torna manipulable"... és molt fort... i molt real, molt.

Sergi ha dit...

Per amor fem moltes ximpleries, però és de les poques coses per les que val la pena fer-les. Com l'Assumpta, penso que és un canvi molt brusc això de dir què som capaços de fer per amor i que amb quatre floretes podrem manipular a algú.

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla que m'agradarà, hi aniré!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No expliquis res més, que hi vaig demà!!!!!!
;)

M.

sànset i utnoa ha dit...

Per amor es poden arribar a fer moltes coses. Fins i tot coses que creuries que ets totalment incapaç de fer.

Sembla una història interessant.

*Sànset*

Rita ha dit...

Miraré d'anar-hi...

Gràcies per la recomanació!

estrip ha dit...

de veritat que és genial.... aneu-hi si en teniu la oportunitat!

rits ha dit...

boníssima! i tant! la vaig veure al Lliure l'any passat i recordo que va impactar molt. Els 4 actors actuen fantàsticament i desperta moltes emocions.

L'amor ens mou, fa sortir el millor de nosaltres, ens ajuda a mirar-nos diferent, xò també ens cega i ens torna vulnerables. Completament d'acord.

Com l'estrip tb us la recomano!!!!

Unknown ha dit...

és una de les millors obres que he vist mai. Em va impactar molt. Cal veure-la! Aneu-hi!

Unknown ha dit...

Per cert: algú recorda la frase que es projecta al final de l'obra?
merciii

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...