Ves al contingut principal

la forma de les coses

Quan ho canvies tot per amor...
Aquesta és la frase que acompanya al títol de l'obra La forma de les coses de Neil Labute i dirigida per Julio Manrique. La fan al Club Capitol i em sembla que només li queden dues o tres setmanes de cartell. No sé si després faran bolos, però tant de bo, perquè repetiré.

L'obra ens planteja què som capaços de fer per amor, com una persona a la qual se li tiren quatre floretes es torna manipulable. Però no parla només d'amor cap a les persones o d'amor cap a un mateix, l'amor a l'art també hi té la seva presència d'una forma molt original. I no aprofundiré més, perquè tot és susceptible de sorpresa.

Un text genial en forma de comèdia i de tragèdia si es vol mirar més des d'aquest punt de vista, i uns intèrprets que amb cada gest et transmeten a la perfecció l'essència pròpia del personatge.

Comentaris

kweilan ha dit…
Té molt bona pinta. A veure si van per "províncies" i la puc veure.
Assumpta ha dit…
Ostres!!... Es dur això, eh? "com una persona a la qual se li tiren quatre floretes es torna manipulable"... és molt fort... i molt real, molt.
XeXu ha dit…
Per amor fem moltes ximpleries, però és de les poques coses per les que val la pena fer-les. Com l'Assumpta, penso que és un canvi molt brusc això de dir què som capaços de fer per amor i que amb quatre floretes podrem manipular a algú.
Carme ha dit…
Em sembla que m'agradarà, hi aniré!
Tu, jo i l'Otis ha dit…
No expliquis res més, que hi vaig demà!!!!!!
;)

M.
sanset i utnoa ha dit…
Per amor es poden arribar a fer moltes coses. Fins i tot coses que creuries que ets totalment incapaç de fer.

Sembla una història interessant.

*Sànset*
Rita ha dit…
Miraré d'anar-hi...

Gràcies per la recomanació!
estrip ha dit…
de veritat que és genial.... aneu-hi si en teniu la oportunitat!
rits ha dit…
boníssima! i tant! la vaig veure al Lliure l'any passat i recordo que va impactar molt. Els 4 actors actuen fantàsticament i desperta moltes emocions.

L'amor ens mou, fa sortir el millor de nosaltres, ens ajuda a mirar-nos diferent, xò també ens cega i ens torna vulnerables. Completament d'acord.

Com l'estrip tb us la recomano!!!!
Clara ha dit…
és una de les millors obres que he vist mai. Em va impactar molt. Cal veure-la! Aneu-hi!
Clara ha dit…
Per cert: algú recorda la frase que es projecta al final de l'obra?
merciii

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...