Ves al contingut principal

pell #2


Mil camins recorrem
per la memòria de la pell
l'animal és bell.

Comentaris

Deric ha dit…
una pell que demostra experiència i duresa
Assumpta ha dit…
Això és pell humana, Estrip? (vista microscòpicament, clar, vull dir) o és un elefant? :-)
rits ha dit…
i és que perquè hi ha qui s'entussodeix en dir que l'arruga no és bella?

senyal d'haver viscut molt!!!
XeXu ha dit…
JO apostaria per un elefant, la pell dels anys i l'experiència.
Joana ha dit…
En el rostre, en les mans , en tota la pell hi ha allò viscut .Vell i bell!
estrip ha dit…
Deric, un experiència ben marcada.

Assumpta, un animal sens dubte!

Xexu, hi ha persones amb pell d'elefant.

rits, l'arruga és bella i es feta d'amor, veritat?

Joana. vell i bell alhora. Gran combinació!
Carme ha dit…
Jo també hi veig un elefant... però és bonica la pell i l'animal també.
khalina ha dit…
jo em quedo amb l'elefant de llarga vida, bona memòria i dura pell
elur ha dit…
cada solc una carícia, cada arruga un record.

o

cada carícia un solc, cada record una arruga.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...