dimecres, 13 de gener del 2010

pell #2


Mil camins recorrem
per la memòria de la pell
l'animal és bell.

10 comentaris:

Deric ha dit...

una pell que demostra experiència i duresa

Assumpta ha dit...

Això és pell humana, Estrip? (vista microscòpicament, clar, vull dir) o és un elefant? :-)

rits ha dit...

i és que perquè hi ha qui s'entussodeix en dir que l'arruga no és bella?

senyal d'haver viscut molt!!!

Sergi ha dit...

JO apostaria per un elefant, la pell dels anys i l'experiència.

Joana ha dit...

En el rostre, en les mans , en tota la pell hi ha allò viscut .Vell i bell!

estrip ha dit...

Deric, un experiència ben marcada.

Assumpta, un animal sens dubte!

Xexu, hi ha persones amb pell d'elefant.

rits, l'arruga és bella i es feta d'amor, veritat?

Joana. vell i bell alhora. Gran combinació!

Carme Rosanas ha dit...

Jo també hi veig un elefant... però és bonica la pell i l'animal també.

khalina ha dit...

jo em quedo amb l'elefant de llarga vida, bona memòria i dura pell

neus ha dit...

cada solc una carícia, cada arruga un record.

o

cada carícia un solc, cada record una arruga.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

molt bonic

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...