Ves al contingut principal

licor

A mida que es va buidant van quedant les parets impregnades d’un color més suau, que tenyeixen la transparència. Nou i amb frescor ha nascut per destenyir i posar en evidència la seva contradicció. La vellesa l’ha fet més jove, assaboreix el petons. No dibuixa més somriures ni els fa més bonics perquè tots els somriures són bonics en la seva essència. Un licor que no embriaga ni que en fem d’ell una rutina.

Comentaris

Carme ha dit…
És un enigma? Una endevinalla? Ah! Ja veig una metàfora... ara no sé... hi pensaré!
Joana ha dit…
Ostres! La vida!!! Anar-la assaborint sense embriagar-nos ni caure en la rutina...
potser vaig mal encaminada!
Assumpta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit…
Ai, xiquet... els dies plujosos t'inspiren però molt, molt, eh? :-)

I tan trista que em posen a mi...

La vellesa l'ha fet més jove, assaboreix els petons...
tots els somriures són bonics en la seva essència..
.

ÉS PRECIÓS!!!
sanset i utnoa ha dit…
Potser el fet de viure és com el licor. I tots vivim de maneres diferents, tots prendem del nostre licor.

*Sànset*
Assumpta ha dit…
La vellesa l'ha fet més jove...

Aquesta frase em té hipnotitzada :-)
Deric ha dit…
sens dubte el millor licor
kweilan ha dit…
El pas del temps?
Carme ha dit…
Jo com l'Assumpta:

la vellesa l'ha fet més jove...

no me la trec del cap.

No em lliga ni amb la vida ni amb el pas del temps... o potser no ho sé veure.

La vida que et queda, com més anys tens menys vida et queda?
Assumpta ha dit…
Jo ho interpreto com quelcom molt, molt positiu: la vellesa li ha donat més ganes de viure!!

A la vellesa li ha tornat la il·lusió! :-)

La frase és tan bella en si mateixa, és genial!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…