dimarts, 19 de gener de 2010

licor

A mida que es va buidant van quedant les parets impregnades d’un color més suau, que tenyeixen la transparència. Nou i amb frescor ha nascut per destenyir i posar en evidència la seva contradicció. La vellesa l’ha fet més jove, assaboreix el petons. No dibuixa més somriures ni els fa més bonics perquè tots els somriures són bonics en la seva essència. Un licor que no embriaga ni que en fem d’ell una rutina.

10 comentaris:

Carme ha dit...

És un enigma? Una endevinalla? Ah! Ja veig una metàfora... ara no sé... hi pensaré!

Joana ha dit...

Ostres! La vida!!! Anar-la assaborint sense embriagar-nos ni caure en la rutina...
potser vaig mal encaminada!

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Ai, xiquet... els dies plujosos t'inspiren però molt, molt, eh? :-)

I tan trista que em posen a mi...

La vellesa l'ha fet més jove, assaboreix els petons...
tots els somriures són bonics en la seva essència..
.

ÉS PRECIÓS!!!

sanset i utnoa ha dit...

Potser el fet de viure és com el licor. I tots vivim de maneres diferents, tots prendem del nostre licor.

*Sànset*

Assumpta ha dit...

La vellesa l'ha fet més jove...

Aquesta frase em té hipnotitzada :-)

Deric ha dit...

sens dubte el millor licor

kweilan ha dit...

El pas del temps?

Carme ha dit...

Jo com l'Assumpta:

la vellesa l'ha fet més jove...

no me la trec del cap.

No em lliga ni amb la vida ni amb el pas del temps... o potser no ho sé veure.

La vida que et queda, com més anys tens menys vida et queda?

Assumpta ha dit...

Jo ho interpreto com quelcom molt, molt positiu: la vellesa li ha donat més ganes de viure!!

A la vellesa li ha tornat la il·lusió! :-)

La frase és tan bella en si mateixa, és genial!!