Ves al contingut principal

descripcions

Tard vaig descobrir a Baltasar Porcel com a escriptor, i essent per mi un desconegut encara en aquesta seva faceta, una cosa em va captivar estrepitosament: les seves descripcions. Espero més endavant si llegeixo més coses d'ell, anar-hi descobrint allò que em pot fer gaudir tant com aquesta característica de la descripció.

"Estava dreta, cega, quan vaig sentir les riallades i el clapoteig: ell i la bèstia eren un terbolí de llum i esquitxos i soroll que de la mar venia, una aparició brillant d'aigua, un esplet de ganivetades de claror. Antoni reia i se m'acostava, muntat a pèl. Reia i em mirava als ulls i en ésser al meu costat, jo petrificada o inversemblantment oberta d'espera, no ho sé, em va posar la mà damunt el cap, portant-me altra vegada a les dunes, jo caminant com una autòmata i ell a cavall...
...I de sobte em pegà estirada de les trenes: se'm desferen i crec que em féu saltar tota, amb els cabells amollats. En caure d'esquena la sorra em cremà, com un ferro roent..."

fragments de Cavalls cap a la fosca

Comentaris

XeXu ha dit…
Les descripcions massa detallades no són una cosa que jo valori especialment, per tant entenc que Porcel no seria un autor per mi, oi? No n'he llegit mai res.
estrip ha dit…
Home Xexu, no voldria pas que que traguessis aquesta conclusió. És una opinió personal i a part d'aquest aspecte, és molt possible que els seus llibres t'atreguin per alguna altra cosa. Per tant, abans que tot, això s'ha de descobrir llegint...
elur ha dit…
A mi ell no em queia especialment gaire bé, per tant, seguint el fil del post de l'Osho, diré que això em frena per llegir-lo.

De totes maneres crec que mai no és tard per descobrir un escriptor que ens agradi, encara que faci segles que ja no respiri, ja respiren els seus llibres per ells.
Assumpta ha dit…
He de reconèixer que a mi un excés de descripcions em cansa. A vegades trobo que massa detalls són innecessaris i se'm fa pesat, però també he d'admetre que el text que has posat té un aire poètic que afegeix quelcom més al que és la pura descripció :-)
rits ha dit…
em passa com l'Elur, és un personatge que no em queia massa bé per la seva imatge, la que es veia a la tele. potser massa prejudicis, més d'una persona me n'ha parlat fascinada de les seves obres,... potser algun dia li hauré de donar una oportunitat.

sempre m'ha agradat com sona això del ferro roent......ssssh, com crema sols dir-ho!
kweilan ha dit…
He llegit poc d'ell.
estrip ha dit…
rits i elur, a mi em va passar el mateix, però mira per on després de llegir un llibre seu, vaig canviar la meva mirada sobre ell.

Assumpta, és poètic i descriptiu. Però no cansa.
Sadurní Vergés ha dit…
Hola,

D'en Porcel us recomano L'emperador o l'ull del vent.

Sóc dels que pensen que la narrativa d'en Porcel és fascinant en dosis moderades, ja que per excés a vegades pot empatxar una miqueta. Bé, només és una opinió. El que no es pot negar és que tenia un estil molt personal, sobretot quan combinava les seves llargues descripcions de caire romàntic i ampulós amb l'explicació de fets brutals (que li servien de contrapunt).

Un altre tema és el rebuig que sovint provocava com a persona-personatge. Diguem que la humilitat no era un dels seus trets característics. Però vaja, és el que tenen el genis que són conscients de la seva genialitat i no se n'amaguen: provoquen adhesions i rebuigs de manera instantània. Personalment em quedo amb la seva narrativa.

Salut,
S.
Kamen ha dit…
When the world has once begun to use us ill, it afterwards continues the
same treatment with less scruple or ceremony, as men do to a whore.
__________________
Wedding Dressesrefrigerator repair brooklyn

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…