dijous, 4 de febrer del 2010

nueses

Caminaven pel camí que voltava l'estany, els arbres que deixaven passar només alguns raigs de llum, els que més il·luminaven, anaven marcant un camí que es van decidir a seguir. El soroll de les fulles seques trepitjades posaven la música al passeig i l'entorn sospirava sensualitat. Es van aturar, es van mirar i es van fer un petó que en un instant donat es va convertir en un somriure. Ella va enretirar els llavis i li va preguntar perquè reia. Havia tingut un visió, es va imaginar que mentre li feia el petó l'abraçava nua enmig d'aquest bosc tant selvàtic, i li va proposar fer això mateix, de fet li va proposar en to provocador pensant que no s'atreviria. Però ella no va dubtar ni un segon i es va començar a treure la roba mentre ell l'anava apilonant sobre les seves mans. Es va quedar completament nua, ell se la va mirar amb el somriure inquiet i els ulls desbocats, fins que es va tornar a vestir. Es van tornar a agafar de les mans, es van somriure i van continuar el passeig. Més endavant, quan van deixar el camí enrere van enfilar marge amunt mentre s'esmunyien entre la confusió dels raigs de llum triats per aquells arbres, testimonis de les seves pròpies nueses.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Això és una prova d'amor, del que som capaços de fer quan la persona que estimem ens ho demana. O sense demanar-ho, simplement perquè la volem fer contenta. L'amor no ha de tenir límits.

GEMMA ha dit...

Nuesa... i que profund sento aquest mot, de so silenciós, m'agrada.

Carme Rosanas ha dit...

És una complicitat... una dolça trapelleria, un moment bonic!

Goculta ha dit...

A vegades ens atrevim més del que l'altre es pensa... molt dolç.

kweilan ha dit...

Uns instants d'amor molt ben expressats.

Joana ha dit...

I qui no s'atreviria a fer-ho ?

sargantana ha dit...

precios moment...
una abraçada

Deric ha dit...

és bo poder somriure entre els dos

Déjà vie ha dit...

m'encanta pero...i l'abraçada? ;)

rits ha dit...

i en ple fred d'hivern!!!! hi ha abraçades que donen prou abric.

neus ha dit...

hi ha tantes maneres de despullar-se...

myself ha dit...

ser capaç de fer realitat el més mínim desig... que bonic.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...