Caminaven pel camí que voltava l'estany, els arbres que deixaven passar només alguns raigs de llum, els que més il·luminaven, anaven marcant un camí que es van decidir a seguir. El soroll de les fulles seques trepitjades posaven la música al passeig i l'entorn sospirava sensualitat. Es van aturar, es van mirar i es van fer un petó que en un instant donat es va convertir en un somriure. Ella va enretirar els llavis i li va preguntar perquè reia. Havia tingut un visió, es va imaginar que mentre li feia el petó l'abraçava nua enmig d'aquest bosc tant selvàtic, i li va proposar fer això mateix, de fet li va proposar en to provocador pensant que no s'atreviria. Però ella no va dubtar ni un segon i es va començar a treure la roba mentre ell l'anava apilonant sobre les seves mans. Es va quedar completament nua, ell se la va mirar amb el somriure inquiet i els ulls desbocats, fins que es va tornar a vestir. Es van tornar a agafar de les mans, es van somriure i van continuar el passeig. Més endavant, quan van deixar el camí enrere van enfilar marge amunt mentre s'esmunyien entre la confusió dels raigs de llum triats per aquells arbres, testimonis de les seves pròpies nueses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
Això és una prova d'amor, del que som capaços de fer quan la persona que estimem ens ho demana. O sense demanar-ho, simplement perquè la volem fer contenta. L'amor no ha de tenir límits.
Nuesa... i que profund sento aquest mot, de so silenciós, m'agrada.
És una complicitat... una dolça trapelleria, un moment bonic!
A vegades ens atrevim més del que l'altre es pensa... molt dolç.
Uns instants d'amor molt ben expressats.
I qui no s'atreviria a fer-ho ?
precios moment...
una abraçada
és bo poder somriure entre els dos
m'encanta pero...i l'abraçada? ;)
i en ple fred d'hivern!!!! hi ha abraçades que donen prou abric.
hi ha tantes maneres de despullar-se...
ser capaç de fer realitat el més mínim desig... que bonic.
Publica un comentari a l'entrada