dimarts, 16 de març del 2010

la dona de les neus

Una vegada amainat el temporal i passada la nit sense calefacció, els nois es van aixecar del llit, van obrir el gran finestral i la llum de Sol els va encegar per un instant. De sobte la mare va entrar a l'habitació i els digué que, si ella no havia d'anar a la feina ni ells al col·legi, després d'un bon esmorzar, s'abrigarien bé i sortirien a jugar amb la neu. Aquell esmorzar va ser més gustós que mai, cap dels dos va protestar. A ell que no li agradava molt la llet se la va veure tota d'un glop.

Després van sortir per darrera la casa i es van endinsar en aquell prat que durant l'any es de molts colors però mai tant blanc aquell dia. No van rumiar ni un instant i de seguida ja tenien una bola quasi més gran que ells per començar a dibuixar el ninot. Eren tant detallistes que es van passar tot el matí donant relleu a la neu i polint. La mare en veure l'afició que hi tenien va tornar a dins de casa sense patir on els podia anar observant de tant en tant.

Un cop el ninot acabat, la mare els va cridar per dinar. I per la tarda, que es van quedar fent deures, el podien veure i vigilar des de l'escriptori.

Ja a la nit, el vent va començar a bufar molt i molt fort, i mentre tots dormien, la neu que s'apilava en el ninot va començar a deformar-se i prendre un figura totalment diferent. Abans que els nens es tornessis a llevar, la mare en veure-ho, va anar fins a la nova figura, la va escapçar i la va tornar a plantar lluny de la seva visió.


8 comentaris:

neus ha dit...

el Vent a vegades es comporta incomprensiblement... és massa capritxós.

Bona història!

Maite Fruitós ha dit...

Ai les mares... ;-))

Feia molt de temps que no t'entrava a fer una visita i m'he quedat meravellada amb la teva "casa". Felicitats, és preciosa! ;-)))

Assumpta ha dit...

I la figura es va deixar escapçar? Ui!! Espero que això no tingui cap continuació tràgica...

Sergi ha dit...

Tinc la impressió de que el vent volia dir alguna cosa amb tot això, però no acabo de saber què...

Joana ha dit...

Mira que dóna de si la nevada... :)
M'agraden els contes!
Vinga bona nit Strip!

sargantana ha dit...

m'agrada l'imatge, pero molt mes encara la magia de les teves paraules.

una abraçada

neus ha dit...

iep! hi ha hagut canvis ;)

espero que la dona de les neus no sigui abominable l'home, que pobric amb aquest malnom té una fama d'aquelles que et fan apretar a córrer.

Albanta ha dit...

M'encanta el final... Diria que és la primera vegada que vec una dona de neu!!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...