divendres, 19 de març del 2010

vi de paper

Quan he entrat a la nova vinoteca a comprar el regal, la dependenta m'ha recomanat dos vins que s'ajustaven al meu pressupost. Un vi negre com els seus cabells atzavara, i un de blanc com la seva pell delicada i fina. Però jo en buscava un de gruixut com la veu del meu pare Josep. I n'he provat un així també, que amb la seva veu dolça em recomanava. Hem voltat per tots els racons de la botiga, per tots els prestatges amb olor de vi i fusta barrejada. Hem entrat al magatzem a buscar-ne d'altres que no tenia exposats, i he trobat finalment el que buscava. Sortint de la botiga he mirat què hi duia a la cistella, i hi portava el blanc, el negre, el dolç i el gruixut, i a més a més un paper que, o bé ja hi era d'algú altre, o bé li ha deixat caure ella:

Olor de fusta i olor de mandarina, i un llibre que parla de vi. Olor de ferro i olor de llimona, i una cançó que parla de tu. Olor de plàstic i olor de meló, i un hotel amb el meu nom antic. Vi blanc, negre, dolç o gruixut i una clau amb un número escrit.

8 comentaris:

neus ha dit...

Estàs fet tot un poeta Estrip :)
Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Feia temps que no trobaves papers!! M'agrada quan en trobes ;-))

Em sembla que aquesta és molt bona venedora :-))

Deric ha dit...

una gran descripció d'un fet tan singular com comprar un vi

Rita ha dit...

Com m'agraden els papers que et trobes! ;-)

sargantana ha dit...

ummmm..delicios!!

un peto

Sergi ha dit...

Ja m'ho semblava a mi que la cosa no anava de vins, en definitiva...

kweilan ha dit...

Excel.lent text!

Déjà vie ha dit...

has vist sons d tokio? k tindran les cases d vins? ;)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...